El gabinet dels Salvador surt de les golfes

L’Institut Botànic mostra la col·lecció completa de la nissaga d’apotecaris

En la seva aventura, iniciada al segle XVII, sis generacions dels Salvador van arribar a acumular més de 30.000 espècimens a la rebotiga de la farmàcia que tenien al carrer Ample de Barcelona. Però el més extraordinari d’aquest gabinet de curiositats, que a principis del XIX ja s’anunciava a les guies per a forasters com a museu, és que es conserva pràcticament intacte. Ocult des del 1855 fins a la Guerra Civil a la masia La Bleda de Vilafranca del Penedès, l’Institut Botànic el torna a exhibir a l’exposició Salvadoriana, que es podrà visitar fins al 2016.

Al sostre hi pengen tortugues, un peix globus, crustacis i l’afilat sistema defensiu d’un peix serra. Als racons hi descansen esplèndids flamencs roses, mussols i aus exòtiques. A les exquisides prestatgeries s’hi acumulen llibres d’alquímia i de l’avantguarda científica dels segles XVII i XVIII. Dins els armaris, bellament decorats i construïts ad hoc, hi ha herbes recol·lectades arreu del món, minerals i fòssils. Entrar en el gabinet de curiositats de la família Salvador és com fer una immersió en els tres regnes de la natura. I també submergir-se en la dèria col·leccionista d’una nissaga d’apotecaris, homes cultes amb una curiositat insaciable, que es van escriure amb científics d’arreu del món als segles XVII i XVIII.

Més d’un segle a les golfes

La col·lecció va estar oculta a la masia La Bleda fins al 1938

“És una col·lecció única. Els gabinets de curiositats van desaparèixer a Europa, perquè es van integrar als museus i a les universitats. El dels Salvador, però, s’ha conservat i ens permet conèixer com es feia ciència als segles XVII i XVIII, amb els productes i objectes de l’època”, explica José Pardo, que ha comissionat l’exposició amb Neus Ibáñez. La vida del gabinet ha estat força atzarosa i té alguns episodis foscos. Amb la desaparició prematura de Josep Salvador, el 1855, la col·lecció es va esvair. No va ser fins al 1923 que Ignasi de Sagarra, conservador de zoologia del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, en va tornar a parlar. “Ell es va assabentar, per rumors familiars, que la col·lecció era a la masia La Bleda de Vilafranca del Penedès”, recorda Pardo.

Pocs anys després, el 1938, la Generalitat republicana va decomissar la col·lecció per resguardar-la de les bombes. La família va intentar recuperar-la sense èxit. Finalment, la va comprar l’Ajuntament franquista el 1945. Tota, menys una petita part -sobretot cartes i documents- que va continuar oculta, misteriosament a la mateixa masia, fins a l’estiu del 2013. Va ser aleshores quan l’Ajuntament de Barcelona la va adquirir definitivament.

Prop de 5.000 plantes

L’herbari més antic i més ben documentat d’Espanya

Joan Salvador i Biosca va començar a col·leccionar les primeres herbes el 1616. N’hi ha que devien estar a tocar de la farmàcia, perquè les va recollir el mateix apotecari al Portal del Mar de Barcelona. D’altres són de l’altra punta del món. L’herbari dels Salvador acabaria sent un dels més antics i ben documentats d’Espanya: se’n van arribar a acumular 4.917 exemplars, que encara avui utilitzen científics per a les seves investigacions. L’exposició mostra una reproducció de com devia ser el gabinet de curiositats de la família Salvador: un microcosmos aparentment caòtic però metòdicament ordenat de plantes d’herbari, llavors, fustes i fruits, animals empallats o conservats en alcohol, fòssil, roques i minerals, llibres, manuscrits i mobles construïts expressament.

Una xarxa internacional

Els Salvador es van escriure amb científics d’arreu del món

“No va ser poca la meva alegria quan vaig rebre la vostra carta del 6 de desembre de 1714 signada de la vostra mà, atès que el donava per mort, perquè havia llegit que algú del vostre cognom havia mort a la bretxa”, va escriure James Petiver l’abril del 1715. Els Salvador dominaven diverses llengües i es van escriure amb savis i naturalistes d’arreu del món: des de Cadis fins a Viena, passant per Londres, Amsterdam, Niça, Roma i París. La nissaga també va organitzar expedicions amb els botànics del rei de França a la península Ibèrica i amb científics holandesos a les Balears. Les tertúlies científiques, a la farmàcia del carrer Ample, es van intensificar amb la Guerra de Successió, i l’arribada de metges, cirurgians i naturalistes de la cort de Carles III. “Aquesta exposició demostra que la Barcelona del segle XVIII estava oberta al món, i tenia contacte amb els grans centres de divulgació científica”, afirma el comissari del Tricentenari, Toni Soler.

El destí definitiu

L’Ajuntament defensa que el gabinet s’instal·li a la Ciutadella

El gabinet de curiositats de la família Salvador serà a l’Institut Botànic els pròxims dos anys. El regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana, defensa que després es traslladi al Museu Martorell del Parc de la Ciutadella. “Podria allotjar la col·lecció, que estaria a l’abast de tothom”, assegura. L’objectiu de Ciurana és que el Martorell expliqui l’origen dels museus. Pardo, però, en discrepa i defensa que a la Ciutadella s’hi traslladin rèpliques. El comissari de l’exposició creu que la col·lecció original ha de continuar a l’Institut Botànic, on encara l’estudien els científics.

El primer de la nissaga va ser Joan Salvador Biosca (1598-1681), que va arribar a Barcelona amb 18 anys per estudiar i va acabar regentant la farmàcia del seu sogre al carrer Ample. Les dues generacions següents s’esforçarien a reunir, exhibir i admirar una important col·lecció científica. El fill de Joan, Jaume Salvador Pedrol (1649-1740), va crear l’herbari i va formar-se entre Barcelona i Montpeller. El tercer de la nissaga, Joan Salvador i Riera (1683-1725), va continuar amb les exploracions i va mantenir la xarxa de contactes arreu del món, fins que el va rellevar el seu germà, Josep Salvador (1690-1761). Poc després va començar la decadència, fins a Josep Salvador i Soler (1804-1855). Aquest advocat va morir ofegat en caure de la passarel·la d’un vaixell al riu Garona. Els seus fills encara eren massa joves per heretar el negoci i el gabinet de curiositats, que s’anunciava com a museu a les guies per a forasters, es va esvair.

Més continguts de