Els joves fotògrafs alemanys Hans Namuth i Georg Reisner eren a Barcelona el 19 de juliol del 1936 per cobrir l'olimpíada popular organitzada per la República. En poques hores, però, tot va canviar i van haver d'enfocar la càmera cap a un altre lloc. Namuth i Reisner van sortir al carrer i van prendre les primeres imatges del cop d'estat de Franco. Una de les seves instantànies, la d'un guàrdia d'assalt mort al carrer, és de les primeres de la Guerra Civil. El destí dels atletes que havien de participar a les olimpíades també va fer un gir: es van allistar com a voluntaris per anar al front. Una altra imatge que explica moltes coses -un nen resant davant d'una tomba a la fossa comuna del cementiri de Montjuïc- la va prendre el 1963 Eugeni Forcano. És tot un símbol dels vençuts de la guerra que es van convertir en víctimes de la repressió: els franquistes van executar 4.000 homes i dones per no pensar com ells.
Franco es va obsessionar a ocultar el cos femení i a censurar tot allò que fos massa romàntic, desenfrenat i corruptor. Però la carn és dèbil... Mentre les desfilades de les joves cristianes i pures deixaven bastant freda la concurrència, l'arribada d'Elizabeth Taylor a S'Agaró al rodatge de De sobte, l'últim estiu , el 1959, va crear expectació. El poble, inclòs un guàrdia civil, la seguia entusiasmat per la platja.
Explicar la història a través de la imatge és tot un repte. I més si es té en compte la dispersió del patrimoni fotogràfic català. Però aquest és el propòsit dels quatre volums -acaba de sortir publicat el tercer i el 2012 ho farà el quart-d' Un segle d'història de Catalunya en fotografies d'Enciclopèdia Catalana.
Recopilar un patrimoni dispers
"El patrimoni fotogràfic, que fins fa poc estava molt poc valorat en la histografia, està molt dispers, i hi ha arxius municipals i comarcals que tenen un fons fotogràfic magnífic", explica el director de l'obra i professor d'història contemporània de la Universitat de Barcelona, Manel Risques. Cada volum recull imatges d'entre vuitanta i noranta arxius: "Hem recopilat imatges de nord a sud i d'un ampli ventall d'arxius, tant de Catalunya com de la resta de l'estat i de l'estranger, i de col·leccions privades. N'hi ha d'increïbles", detalla Risques.
El més complicat, però, ha estat seleccionar-les. "Cada imatge està justificada i té un valor documental, hem intentat que la majoria siguin poc conegudes o inèdites", detalla el director de l'obra. Algunes, amb gran pena per part de Risques, s'han hagut de sacrificar perquè "no hem volgut ser reiteratius". N'hi ha d'impagables, com la d'una operació a la clínica del doctor Formiguera, que el 1912 va fer Lluís Carrasco i Formiguera, n què es veu una monja enfocant amb una llanterna les mans del cirurgià. O les dels retrats dels maquis que va cedir un col·leccionista privat.
N'hi ha que han requerit una investigació, com una en què es veuen tot d'homes detinguts el 1950 darrere les reixes d'una presó: "Vam descobrir que eren membres de la junta directiva de la Cooperativa d'Els Prats de Rei (Anoia) que als anys 30 havien fundat la societat, la van confiscar els franquistes, però ells van reprendre l'activitat als anys 50 i els van detenir per aquest fet", explicar Risques.
Misteris de la resistència
Les imatges de noies joves milicianes han donat la volta al món. Però n'hi ha que són més desconegudes, com la de la miliciana Nativitat Yarza, la primera alcaldessa de Catalunya i de l'Estat, que amb 63 anys i calçada amb unes simples espardenyes de beta blanca, se'n va anar al Front per defensar la República. Es desconeix qui va capturar la que va ser alcaldessa de Bellprat per ERC. També és un misteri quin va ser el destí de Yarza després de la victòria de les tropes feixistes.
El segon volum el tanca una altra imatge impactant: la d'un soldat de la tropa marroquina al passeig de Gràcia de Barcelona, que va immortalitzar el fotògraf Joan Nonell i Fabrés el 5 de febrer del 1939. És el final de la guerra. N'hi ha però que ha estat impossible aconseguir-les, com la de la resistència antifranquista a la dècada dels quaranta i cinquanta: "No hi ha imatges de les vagues d'aquella època perquè eren il·legals i els que feien oposició clandestina no tenien cap interès a ser fotografiats per si els detenien", diu Risques. Tot i així, continua el professor d'història contemporània, "hem tingut la immensa sort de tenir imatges dels inicis de la resistència catòlico-catalanista gràcies al fons de Josep Benet".
El primer volum arriba fins al 1931. Els altres abracen els períodes 1931-1939, 1939-1969 i 1969-1980. Cada volum comença amb una introducció global a l'època i amb l'explicació, a través de les imatges, de l'evolució de la fotografia a Catalunya durant aquella etapa. Així, la primera imatge és un daguerreotip de la Casa Vidal Quadras, a Barcelona, del 1948, una de les primeres ciutats del món on es van fer daguerreotips. La segueixen les primeres imatges del cinema: a Catalunya els pioners del setè art van ser Ramon i Ricard de Baños que van rodar pel·lícules històriques i pornogràfiques per a l'alta societat, com el rei Alfons XIII. L'última foto del tercer volum ja és del 1968 i s'hi veu Joan Ponç vestit d'arlequí. Colita i la transició ja eren aquí.
