Les històries imprescindibles del Loop

Barcelona“Si un col·leccionista no és al Loop és que no està apassionat pel videoart”. Amb aquesta contundent afirmació defineix Jean-Conrad Lemaître -que amb la seva dona Isabelle posseeix una de les col·leccions de vídeo més ambicioses del món- la fira barcelonina que ahir va obrir als professionals i que avui i demà ho farà al públic general en el singular espai expositiu de l’Hotel Catalonia Ramblas. Corrobora aquest entusiasme una de les galeristes participants, la suïssa Barbara Polla, que repeteix per quart any. “El Loop és una joia. Hi trobes curadors, compradors, periodistes i representants d’institucions, i la gent del món de l’art hi està molt implicada. La passió és la clau”, reitera la galerista des d’una de les habitacions que serveixen de sala d’exhibició. En una altra, la israeliana Irit Sommer espera sobretot curadors -hi ha representants del MoMA, de la Tate Modern o del Pompidou, va dir Lemaître- perquè escullin la peça que exposa de Guy Ben-Ner per a museus, col·leccions o biennals.

En la dotzena edició de la fira Loop hi participen 44 galeries d’arreu del món, 15 de les quals són franceses. Haro Cambusyan, col·leccionista i membre del comitè de selecció de les obres, destaca precisament la qualitat i el gran nombre d’estrenes que concentra el Loop: aquest any, 24. Les bones condicions perquè el públic gaudeixi de les peces afavoreixen que cada any els col·leccionistes s’enamorin d’alguna obra. “Les galeries aquí troben l’espai idoni. El visitant ve a comprar obres noves i a veure cap on van els creadors. No és una visita turística”, afirma el col·leccionista turc. El mercat, a més, es manté assequible. “I em sorprèn. És cert que cada cop hi ha més galeries mainstream que compren videoart o com a mínim no l’exclouen. Però es poden trobar peces de gran qualitat a preus acceptables, en comparació amb altres disciplines”, opina.

Tot seguit fem un recorregut per deu històries imprescindibles que es poden trobar dins les habitacions de la fira i també al festival, que se celebra en nombrosos museus, galeries i espais d’art de Barcelona.

Cossos dislocats pel ball

Habitació 23: La Galerie Particulière (París)

El títol de la peça de Laurent Fiévet, Dislocated, prové dels moviments que fan els personatges que la protagonitzen. No són uns estranys per al públic: l’artista ha seleccionat fragments de cinc musicals, entre els quals hi ha Melodies de Broadway, West Side Story i Mary Poppins, i els presenta endavant i endarrere. El joc amb el moviment és una reflexió sobre la manipulació de les imatges i la identitat d’uns homes i dones que sembla que no encaixin dins la societat per aquests moviments estranys.

La creació d’art abstracte

Habitació 18: Christopher Grimes Gallery (Estats Units)

El públic del vídeo que estrena aquesta galeria nord-americana, Silent movie (Newman), de Kota Ezawa, té el repte de deduir com es una crea una pintura abstracta a partir d’entrevistes amb artistes com Barnett Newman, Willem de Kooning i Helen Frankenthaler. L’artista ha eliminat la veu dels personatges i només n’ha deixat els gestos, el llenguatge facial i el soroll que fan quan respiren, beuen aigua o mouen un paper.

L’Argentina del ‘corralito’

Habitació 43: NextLevel Gallerie (París)

Hugo Aveta estrena Ritmos primarios, la subversión del alma, un record de l’Argentina que va patir el corralito i un reflex de les situacions d’indignació popular i de rebel·lió. La peça està realitzada amb imatges de documentals sobre les manifestacions del desembre del 2001 a Buenos Aires. Aveta les ha manipulat perquè només siguin visibles durant uns segons per evocar els mecanismes de la memòria.

De rostres i retrats

Habitació 47: Bernal Espacio (Madrid), i al Museu Marès

Els dos vídeos que l’artista colombià Oscar Muñoz presenta dins la fira i el festival Loop estan centrats en el rostre i les diferents connotacions que pot adquirir un retrat. A La mirada del cíclope, l’artista presenta la imatge en negatiu del seu propi rostre feta amb guix, una peça que fa referència a les màscares mortuòries de la Roma antiga. Mentre que aquestes màscares es poden considerar un precedent de la fotografia, Re/trato, l’altre vídeo de Muñoz, que s’exposarà al Museu Marès, parla de la impossibilitat de fer un retrat. Un pintor ho intenta amb aigua damunt d’una pedra escalfada pel sol.

Les arrels del Regne Unit?

Habitació 5: galeria Rowing (Londres)

Rachel Maclean interpreta tots els personatges d’ A whole new world, una altra estrena de la fira. L’obra està rodada íntegrament amb croma. Presenta un paisatge apocalíptic on es barregen motius tan diferents com la deessa Britània -que fa de narradora-, el maquillatge i les disfresses, Sant Jordi i el drac, Tarzan, el cinema musical i el bèl·lic i el debat polític per reflexionar sobre la identitat nacional i imperial britànica.

Homes com mercaderies

Habitació 35: ADN Galeria (Barcelona)

El mariner, el vídeo de Bouchra Khalili que presenta la galeria ADN, critica les condicions de vida dels mariners que treballen en el transport de mercaderies. Una imatge del port d’Hamburg, el segon més important d’Europa, serveix de fons de la narració de les experiències d’aïllament d’un mariner filipí durant els mesos de travessia.

Radiografia de Zidane

Dins l’exposició ‘La mirada compromesa’, a la Godia

Douglas Gordon i Philippe Parreno actualitzen la tradició del retrat, que es remunta a Goya i es prolonga fins a Andy Warhol. A Zidane. Un retrat del segle XXI van filmar l’exfutbolista del Reial Madrid Zinedine Zidane durant un partit amb disset càmeres col·locades al voltant del camp. El resultat és un retrat complex del jugador i de l’espectacle.

El dol ancestral sud-africà

Habitació 4: Brundyn+ Gallery (Sud-àfrica)

Algunes tradicions sud-africanes relacionades amb el dol centren el vídeo de Mohau Modisakeng Mahou Inzilo. La peça, en blanc i negre i a càmera lenta, està protagonitzada pel mateix artista i representa un ritual de pas del dol i de canviar de pell per tornar a la normalitat.

Farocki i el món virtual

A la galeria Àngels Barcelona i en diversos espais de la ciutat

El cineasta i crític Harun Farocki, un dels noms més rellevants del sector a escala internacional, torna a exposar a la galeria Àngels Barcelona per presentar-hi el seu últim treball, Parallel I-IV, una instal·lació sobre la creació d’imatges per ordinador, l’ús que se’n fa en els videojocs i el perill que les representacions virtuals de la realitat s’imposin. A més, serà present a l’exposició Yo, misil, al Centre Artístic de Sant Lluc, i la Blueproject Foundation projecta l’obra del 1983 An image dins la mostra Empowering audiences.

Elegia a La Ricarda

A la galeria Fidel Balaguer, dins el festival

La casa La Ricarda, d’Antonio Bonet Castellana, està considerada una de les obres cabdals de la recuperació de la modernitat en la Catalunya del franquisme. La residència de Ricardo Gomis i Inés Bertrand, ubicada al Prat de Llobregat, va ser el punt de trobada habitual dels membres del Club 49. Ara és un lloc inhabitable perquè ha quedat atrapada entre les pistes de l’aeroport. L’artista Matilde Obradors l’ha retratada amb delicadesa i amb un to elegíac a La Ricarda. Al final de la pista.