ARTS ESCÈNIQUES
Cultura 29/04/2011

La marioneta està més viva que mai

L'art dels titelles és un art d'avantguarda capaç de seduir no només els infants sinó també els adults. Aquesta és la reivindicació del Centre de Titelles de Lleida, creador de la veterana fira dedicada al gènere.

Sílvia Marimon
2 min
Al Circo interior humano , que es podrà veure a la capital del Segrià, sota la carpa no hi ha animals, sinó humans, i l'espectacle són les seves misèries.

BARCELONA.Jesús Nieto, director de la companyia murciana Onírica Mecánica, va imaginar un ninot atrapat en un bloc de gel. Després va visualitzar un home atrafegat que corria. I més tard va projectar l'escenari: un circ on els animals són homes i les atraccions, les seves misèries. Nieto reconeix que Circo interior humano és "un espectacle estrany, gens convencional, però no està adreçat a un públic especial, el poden veure petits i grans sempre que estiguin disposats a jugar". Nieto busca en cada espectacle sorprendre's a si mateix i el públic. Ell imagina històries a partir de les imatges.

Onírica Mecánica és una de les 21 companyies que entre avui i diumenge actuaran a la 22a Fira de Teatre de Titelles de Lleida. Darrere d'aquesta fira hi ha una parella de revolucionaris: en Joan-Andreu Vallvé i la Julieta Agustí. Fa vint-i-cinc anys van crear el Centre de Titelles de Lleida i en fa vint-i-dos van fundar la Fira. Vallvé i Agustí reivindiquen l'art dels titelles com un art d'avantguarda. Hi posen el cos, l'ànima i un munt d'hores. "El món del titella no és com la gent es pensa -explica Agustí-, no són només guants i fils, sinó que és plàstica; es fan titelles d'ombres, d'objectes, de qualsevol cosa a la qual puguis donar vida i moviment".

En un quart de segle el món dels titellaires ha canviat molt: "Abans eren artesans que desapareixien darrere el titella, el més important era la tècnica, l'art de moure els fils. Ara els titellaires són artistes i es dóna molta importància a la plàstica i al teatre", relata Agustí. Algunes de les companyies que es podran veure aquest any, fa vint-i-dos anys no "les hauríem pogut portar perquè ningú les hauria entès", confessa.

Companyies amb espectacles poc convencionals, com l'encarregat d'inaugurar la Fira: Twin Houses, de la belga Cie Mossoux-Bonté. Es tracta d'un monòleg múltiple . Una sola actriu amb cinc maniquís articulats comencen a dansar. Arriba un moment que l'espectador no sap qui manipula qui… Es poden explicar històries a partir d'elements molt simples. Els danesos Sr. Stets-Karl Stets aconsegueixen amb les seves cordes crear la tensió d'una pel·lícula de terror. Els portuguesos Circolando expliquen l'exili a través del teatre de marionetes. I la companyia mallorquina Teatre dels Petits Elements s'inspira en el cinema experimental de Walter Ruttman. En el món de les marionetes tot és possible.

La Fira de Teatre de Titelles de Lleida també ha estat víctima de la crisi. La rebaixa pressupostària -aquest any compta amb 22.000 euros- l'ha escurçat: hi haurà un dia menys de programació. Durant tres dies es concentraran 85 actuacions, hi haurà una fira professional, l'11a Fira del Llibre de les Arts Escèniques i la reposició de Mowgli, l'infant de la jungla amb motiu del 25è aniversari del Centre de Titelles de Lleida. Agustí i Vallvé han obert moltes portes. Han portat els titelles al Teatre Nacional de Catalunya, al Liceu, al Palau de la Música... Però encara queda molt camí per recórrer. "Hi ha moltes matinals de titelles per a públic familiar, però encara costa molt que els programadors comprin titelles per a adults. És molt difícil que la gent s'hi arrisqui", lamenta Agustí.

stats