10 mirades des de l’interior
PHotoEspaña organitza 108 exposicions i dedica l’edició a fotògrafs de l’Estat de diferents generacions
BarcelonaEl festival d’arts visuals PHotoEspaña es fa una selfie. En la dissetena edició canvia de mecànica. Si fins ara havia explorat temàtiques suggeridores com el cos humà, la globalització de l’art, el retrat o el temps en la fotografia, aquest any comença un trienni en què l’eix central serà un àmbit geogràfic. I el primer torn és per als fotògrafs de l’Estat, una mirada a l’interior, una autofoto que recull diferents enfocaments i generacions del segle XX, amb algunes escapades al XIX i al XXI.
Madrid és l’epicentre de PHotoEspaña -tot i que una desena de ciutats més també n’acullen exposicions-. La fotografia l’inunda durant els mesos de juny i juliol, i en alguns casos fins al setembre, amb 108 exposicions de 440 artistes visuals. Per si fos poc, s’hi sumen 41 galeries d’art, que formen el Festival Off. Les mostres següents són algunes de les que cal subratllar.
Copsar l’estil d’una època
Lillian Bassmann va retratar dones etèries i misterioses
La Fundació Loewe exposa un dels noms convidats. La fotògrafa nord-americana Lillian Bassmann, morta el 2012 als 94 anys, va ser una icona de la fotografia de moda. A mitjan segle passat les seves imatges netes, geomètriqes i contrastades, en blanc i negre, amb models que no estaven estàtiques, ocupaven les pàgines de Harper’s Bazaar. Després el seu estil va passar de moda i fins i tot ella va refusar 40 anys de negatius, però als anys 90 es va revaloritzar en exposicions d’art.
A l’altra banda de l’oceà
Una mirada a l’Amèrica Llatina a través de deu històries singulars
PhotoEspaña ha escollit deu fotògrafs del Brasil, Mèxic i Veneçuela entre 40 dossiers per mostrar on posen el focus els professionals del continent: dels feminicidis a Bolívia a l’alt índex de suïcidis en un poble de Veneçuela, passant pels retrats d’albins al Brasil o un edifici ocupat de Caracas. Elemento latente penja de la Casa Amèrica.
Fotoperiodistes a l’Àfrica
Sis ‘Testigos de las revoluciones árabes’ dins del conflicte
Les seves imatges icòniques -i els seus premis- precedeixen els seus noms. Sis fotoperiodistes de l’Estat que han viscut la Primavera Àrab i les posteriors protestes exposen al Centre d’Històries de Saragossa imatges preses del 2010 al 2013. Són Diego Ibarra, Manu Brabo, Maysun, Alfonso del Moral i els catalans Guillem Valle i Ricardo García Vilanova (alliberat al març després de sis mesos de segrest a Síria).
Al rescat d’Antoni Arissa
Primera antològica del gran fotògraf d’avantguarda català
L’excusa geogràfica del festival d’enguany serveix per recuperar figures com la d’Antoni Arissa (Barcelona, 1900-1980). És un dels grans representants espanyols de l’avantguarda fotogràfica dels anys 20 i 30, que va quedar en l’oblit després de la guerra. La Fundació Telefónica n’exposa la primera antològica. Arissa. La sombra y el fotógrafo 1922-1936 està formada per 160 fotografies en blanc i negre que van del pictorialisme fins a la Nova Visió, un corrent del qual va ser un dels màxims exponents i que defensava l’experimentació i els nous enquadraments, la llum, la línia, l’enfocament.
Un pictorialista pioner
Joan Vilatobà va dedicar-se al retrat artístic a principis del XX
Un altre dels autors reivindicats és un pioner de la fotografia artística, el pictorialista Joan Vilatobà (Sabadell, 1878-1954). El comissari Josep Casamartina porta al Museu del Romanticisme l’obra exposada ja a la galeria barcelonina A34. Republicà i maçó, Vilatobà destaca per les imatges de paisatges i composicions simbolistes i romàntiques, fins i tot eròtiques, i els retrats de figures de l’època, que revelava al carbó.
L’home vs. la màquina
Mirades xocants sobre el cotxe i la intimitat dels seus ocupants
La galeria LaFresh, dins el Festival Off, exposa l’obra del jove Óscar Monzón (Màlaga, 1981). A la premiada sèrie Karma rastreja la relació de l’home i la màquina, el cotxe, i reflecteix de manera més o menys abstracta paradoxes com la intimitat que l’usuari hi sent i la visibilitat pública. O bé sensacions que hi estan connectades, com l’agressivitat.
L’art com a arma política
Primera antològica del gran fotògraf d’avantguarda català
L’obra del valencià Josep Renau està lligada al seu temps. Militant comunista, va optar per utilitzar l’art per fer política: va ser director general de Belles Arts durant la Segona República i va encarregar a Picasso la realització del Guernica. Pintor, muralista i cartellista, destaca en la tècnica del fotomuntatge, com es pot veure a The American way of life, al Círculo de Bellas Artes, que recull la sèrie de 69 obres realitzades durant l’exili mexicà en què denuncia amb un to surrealista i cínic el capitalisme, el racisme i el militarisme.
Joves i subversius
Pèls, xiclets i elfs en la mostra de fotografia contemporània
El Teatro Fernán Gómez exposa la creació actual a P2P. Prácticas contemporáneas en la fotografía española. La mostra reuneix l’obra de 24 artistes joves -la majoria, projectes artístics subversius amb fons polític: posar un cabell a un desconegut, enganxar xiclets a institucions, retratar Don Dinero o un elf viatger- i vídeos explicatius de les accions. Compta amb un dens programa teòric per acostar el públic a l’estat de la fotografia d’avui.
Retrats amb glamur
Radiografia la societat espanyola i l’ star system dels últims 30 anys
Cent obres del fotògraf de societat Chema Conesa mostren les estrelles que han passat pel seu objectiu, de Francis Bacon, Eduardo Chillida, Ana María Matute i José Saramago a Leonard Cohen, Francis Ford Coppola i la troupe Almodóvar. Retratos de papel, que s’edita en llibre, es pot veure a la Sala Comunidad de Madrid-Alcalá 31.
Fer brillar l’arquitectura
250 imatges de 40 fotògrafs per difondre la modernitat
Fotografía y arquitectura moderna en España, 1925-1965 explora al Museu ICO com la fotografia va servir a la modernitat arquitectònica i destaca artísticament una quarantena d’autors -Oriol Maspons, Català-Roca, Pando i Brangulí- més enllà de mers documentalistes.
