Els papers del Col·legi de Procuradors

BarcelonaEl 4 de setembre del 1714, el notari Josep Amat i Reixach, jugant-se la vida sota el foc enemic, va fer dues actes notarials de possessió de les cases d’un mercader. La ciutat de Barcelona conserva un dels patrimonis documentals més importants d’Europa. N’hi ha una llarga tradició: al segle XIV ja hi havia una normativa que obligava els consellers a conservar la documentació. Si algú vol manipular la història, els arxius sempre en poden oferir la seva pròpia versió.

El Col·legi de Procuradors dels Tribunals de Barcelona ha cedit a l’Ajuntament de Barcelona el seu fons documental. El rigor d’aquests professionals que representen les parts en els tribunals de justícia fa que el seu fons documental sigui ingent: són milers de documents amb una cronologia que comença l’any 1349 i acaba l’any 1996. Els procuradors ho apuntaven i ho arxivaven tot: des dels detalls de la vestimenta reglamentària -vestit negre, una capa, una calça curta, sabates amb sivella i espasa- fins als expedients de depuració als col·legiats després de la derrota republicana.

La polèmica professional

Dos col·legis de procuradors per a una sola professió

Entre els segles XII i XIII, va aparèixer el procurador com a figura jurídica i institucional. “Als primes temps s’agrupen de manera informal a l’entorn de les corts del veguer i del batlle de la ciutat”, explica l’historiador Víctor Mata. Els procuradors pertanyien a l’estament social dels artistes i l’ofici s’aprenia després de sis anys de pràctica al costat d’un altre procurador. Va ser a partir d’un privilegi atorgat pel rei Ferran II que van obtenir el reconeixement públic. Van passar a organitzar-se sota la Confraria de Procuradors de Sant Iu.

Eren rigorosos. A finals del segle XIII, el Jurament dels Procuradors establia: “Que els procuradors no demanin pagament ni servei de la part contrària. Que portin diligentment la causa que gestionin. Que participin honestament en les causes, sota pena de privació d’ofici. Que respectin la meitat del salari que pertoca a l’advocat”. El 30 de novembre del 1585 va esclatar la crisi. “Felip III va concedir als membres del Col·legi de Notaris de Barcelona la capacitat privativa d’actuar en els tribunals de la ciutat en detriment dels notaris no col·legiats. Van proposar al nou rei la creació d’un col·legi de procuradors integrat només per notaris reials”, explica Mata. Felip II els va fer cas: va néixer el Col·legi de Procuradors de Barcelona. Per aconseguir el seu objectiu, els notaris reials de la nova corporació adduïen que els procuradors de la Confraria de Sant Iu no podien atendre en bones condicions la pràctica judicial perquè eren illetrats, desconeixien el llatí i, en molts casos, no sabien llegir ni escriure. La batalla legal entre els dos col·legis es va allargar fins a l’any 1606. Finalment, van deixar enrere litigis i lluites i es van unificar en un sol cos: el Col·legi de Notaris Reials i Causídics de Barcelona.

Procuradors amb fusell

La incorporació a la milícia per defensar Barcelona

Al segle XVIII, els procuradors es van incorporar a la lluita armada. Volien defensar l’ordre institucional establert. Quan les tropes borbòniques van assetjar la ciutat durant la Guerra de Successió es van unir al batalló de Santa Eulàlia de la Coronela .“A la documentació consta que en el segon assalt de l’11 de setembre del 1714 van combatre prop dels convents de Sant Pere i Sant Agustí, al barri de la Ribera”, detalla Mata. Les actes de sessions del col·legi del maig del 1714 tracten exclusivament del manteniment pecuniari dels procuradors. “Les següents actes són de l’octubre del 1714 i són d’indignació per les exigències contributives de les autoritats borbòniques, ja que la guerra havia deixat la majoria de col·legiats en situació de pobresa”, afegeix Mata. Amb la victòria de Felip V, i la desaparició de les institucions i els organismes públics de Catalunya, canvien radicalment els òrgans rectors del Col·legi.

Dones depurades

Expulsada amb un “Viva España” sobre l’expedient

La proclamació de la Segona República en les eleccions municipals del 1931 va implicar canvis en el Col·legi de Procuradors. Entre altres coses, es van reemplaçar totes les corones reials dels escuts. L’article 40 de la Constitució de l’any 1931 va reconèixer a les dones el dret legítim d’exercir una professió. La primera i única dona col·legiada va ser Carme Illamola i Pirretas, de Caldes d’Estrac. Amb la victòria de Franco, però, va ser depurada. “La van fer fora perquè era republicana i sobre el seu expedient hi van escriure « Viva España »”, detalla Mata. Les dones no es tornarien a incorporar a la procuradoria fins al 1962”.