Cultura 15/12/2013

Te i pastes amb una escriptora a l'exili suís

X.s.
1 min
Joan Carreras i Vicky Peña a Un berenar a Ginebra.

Barcelona.La idea de portar al cinema la trobada entre Rodoreda i Castellet la portava Ventura Pons al cap des que va llegir Els escenaris de la memòria. "Castellet escriu que després del monòleg habitual de la infància, la guerra i l'exili, aquell dia la Mercè es va obrir més del normal", comenta Pons. Va ser una xerrada que va trencar el discurs oficial, en què no tenien cabuda el drama que Rodoreda havia viscut amb el seu company, Armand Obiols, ni la seva relació amb Andreu Nin, el secretari general del POUM.

El problema és que Castellet despatxava l'escena en dos paràgrafs. I el crític, interrogat per Pons, assegurava que no es recordava dels detalls de la conversa. "Però, segons Castellet, ella sempre deia el mateix. I vaig llegir-me tot d'entrevistes de Rodoreda -amb Baltasar Porcel, Montserrat Roig, etc.- i vaig veure que era així, sempre el mateix discurs", recorda. I les entrevistes van ser el desllorigador, perquè totes les frases que Un berenar a Ginebra posa en boca de Rodoreda les va pronunciar o escriure l'escriptora en algun moment. "Començo una frase del guió amb una cosa que va dir a Porcel i l'acabo amb una altra que va dir a Soler Serrano", revela. Aquesta nit, al cinema Aribau, 200 subscriptors de l'ARA veuran la pel·lícula en una estrena exclusiva per a la qual ja no queden invitacions.

stats