LITERATURA

"Amb la pèrdua de Guinea, l'avi es va quedar sense paradís"

Gemma Freixas recrea la descolonització del país africà

A casa, quan era petita, la periodista i escriptora Gemma Freixas (Barcelona, 1962) no feia servir la paraula orinal , sinó pis-pot. I quan a terra hi havia mullader, deia poto-poto . Són paraules i records que la seva mare es va emportar a Catalunya quan va deixar Guinea Equatorial, aleshores colònia espanyola. Allà hi va néixer, hi va conèixer el seu marit i pare de la Gemma, el pintor Amadeu Freixas, i s'hi va casar. La parella va tornar a Barcelona el 1958. L'avi de la Gemma, Vicenç Torres, va quedar-se al país africà. Era el propietari del Casino de Santa Isabel des de l'any 1930. No va abandonar l'Àfrica fins que el govern de Franco va firmar l'acord polític, forçat per les Nacions Unides, que donava la independència a Guinea. Va morir poc després d'haver tornat a Barcelona. Mai es va adaptar a la ciutat.

Gemma Freixas no ha estat mai a Guinea, però d'una manera o altra el país africà sempre ha estat present a casa seva. Per això, i perquè està convençuda que es coneix molt poc o res del que va passar a Guinea quan els espanyols van haver de marxar-ne, es va decidir a escriure Casino de Santa Isabel (Proa). És una novel·la d'intriga, amb alguns elements de ficció i altres de realitat, que recrea els últims mesos de la colònia espanyola al país africà.

Freixas ha canviat el destí del seu avi, un dels únics personatges reals del llibre. A la ficció, Vicenç Torres mor a l'Àfrica. La periodista i escriptora creu que ell ho hauria preferit així. "El meu avi era una mica tarambana, li agradava jugar, va començar molts negocis, i crec que ell hauria volgut quedar-se a l'Àfrica. Per a ell, Guinea era el paradís perdut", explica.

Amb la novel·la, la primera que escriu de ficció i amb la qual ha obtingut el premi Roc Boronat i Font de l'ONCE, Freixas també fa una denúncia: "Descric el que va passar en sis mesos, la rapidesa amb què es va deteriorar la convivència", explica. "Es van prendre decisions polítiques irresponsables, es va fer tot molt malament", afegeix.

Una dictadura sanguinària

Amb la independència de Guinea, va començar la dictadura de Francisco Macías. El seu govern va assassinar més de 20.000 persones. Ara és el seu nebot, Teodoro Obiang, qui presideix el país. Obiang és immensament ric: Guinea produeix 300.000 barrils diaris de petroli. Tota la fortuna es concentra a les mans del clan Obiang, però la població viu amb tan sols un dòlar al dia. A Guinea no hi ha democràcia ni llibertat ni eleccions. No hi ha sindicats ni associacions. Qualsevol gest és un desafiament al règim.

Freixas no té cap ganes de trepitjar Guinea. Ni tan sols ara, que prepara la segona part de Casino de Santa Isabel . "La Guinea que jo descric ja no existeix. És un país molt desgraciat i amb molts desequilibris. Sense molts diners és molt difícil viatjar-hi", argumenta. El fill del dictador de Guinea, Teodorín Obiang, és conegut per les seves excentricitats. Fa poc es va gastar 1,8 milions de dòlars en objectes de Michael Jackson. Acumula mansions i Rolls Royce. Li agrada combinar el color de les sabates amb el del cotxe.

Els colons vivien com reis

"Els espanyols que hi van anar mai es van preocupar de formar la gent del país. Era una societat molt classicista i racista. Molts dels colons a Espanya no tenien res, i allà es van trobar amb el paradís. Vivien en grans cases i tenien minyones. Eren tractats com reis i utilitzaven els guineans de serfs", descriu.

Freixas es posiciona a través dels seus personatges. És el cas de Pablo Montesinos. Ell sí que es preocupa per conèixer i entendre els guineans. La novel·la comença amb la seva mort. L'endemà de la proclamació de la independència de Guinea Equatorial, el seu cadàver apareix als voltants del barri negre de Santa Isabel de Fernando Poo.

Accedir a la informació sobre la descolonització de Guinea no és gens fàcil. "Es considera matèria reservada, no es poden consultar els arxius", explica Freixas. L'escriptora s'ha nodrit de les històries familiars i les vivències i anècdotes que expliquen excolons espanyols als fòrums d'internet.

Més continguts de