Els primers fills de la crisi

BARCELONADels joves nascuts en democràcia a Catalunya s'ha dit que són la generació més mimada i passiva i menys acostumada a lluitar. Avui això s'ha acabat. Els infants que estan en edat escolar tenen uns valors diferents de la generació immediatament anterior pel fet d'haver crescut en plena crisi, segons el filòsof i assessor pedagògic Gregorio Luri.

Aquesta és una de les conclusions de l'estudi que Luri ha elaborat en el marc del premi literari Pilarín Bayés de contes escrits per nens, que enguany celebra la seva novena edició. El premi guardona els relats d'estudiants de prop de 2.500 escoles de primària catalanes i els guanyadors els faran públics avui la mateixa Bayés i Luri. Els 15 contes premiats es publicaran en un llibre il·lustrat per la dibuixant. Coincidint amb l'Any Pilarín, dedicat als 70 anys de la il·lustradora i als 50 de la seva carrera, el premi incorpora com a novetat la figura de l'expert que, a partir dels contes, dóna pistes de com la crisi afecta els infants.

Saben què és un ERO

El seu món s'ha estructurat en un context d'incertesa

Els infants utilitzen un vocabulari que nens d'una generació anterior, fins i tot de fa només cinc anys, "probablement no haurien entès", diu Luri a l'estudi. Els nens d'ara, apunta el pedagog, no només l'entenen sinó que l'usen en la seva vida quotidiana. Bombolla immobiliària , corralito , ERO i desnonament apareixen als contes que han concursat pel premi. Luri sosté que, malgrat que no en coneguin del tot el significat, el sol fet que les coneguin i les usin amb normalitat ja és significatiu: "Els límits del nostre llenguatge són els límits del nostre món".

Ho confien tot a la sort

Ja no relacionen èxit i esforç, fruit de la 'cultura de la pobresa'

Segons diversos estudis, "els nens que creixen en un període de crisi tendeixen a creure que el factor més important en l'èxit personal és la sort, molt per damunt del mèrit", explica Luri, que cita investigacions que assenyalen que als Estats Units, el terme random (sort o atzar) és molt més usat entre els joves americans avui que fa uns anys. El pedagog detecta una tendència similar entre els nens catalans i explica: "És preocupant, perquè com més confiem en l'atzar, més il·lògica i incontrolable se'ns fa la vida mateixa".

"Són la primera generació en molt de temps que creix en un ambient d'inseguretat i incertesa col·lectiva", reflexiona, i això es reflecteix als contes, en els quals els infants confien que la situació canviï gràcies a la intervenció de loteries, herències i tot tipus de forces sobrenaturals.

D'altra banda, un valor transversal en tots els relats és el seny: el lema del futur és "mai més gastarem el que no tinguem", segons Luri. De fet, la majoria de nens mostren una "actitud estalviadora", lluny dels capritxos atribuïts a les generacions anteriors. Segons els participants, les causes de la crisi són "contravalors" com l'avarícia, l'egoisme, la inconstància i la insensibilitat. La conclusió -que, d'altra banda, és lògica- per molts és que "no es poden gastar més diners dels que es guanyen". Caldrà veure si aquesta lògica aclaparadora és fruit de la innocència o si és un canvi de visió que marcarà tota una generació.

Capten l'estrès de l'entorn

Els infants són esponges del desànim col·lectiu

Dels contes se'n desprèn que molts dels infants han viscut canvis importants -de domicili o de situació laboral dels pares-, així com canvis d'hàbits -la crisi implica no anar de vacances o "no comprar cola-cao", segons un dels relats-. A més, s'impregnen dels estats d'ànim que els envolten: "l'angoixa de quedar-se sense feina", el desànim i "la tristor en la cara dels pares" no se'ls escapen i Luri explica que això desemboca en una pèrdua de confiança interna a les famílies. Alhora, el filòsof remarca que els nens mostren un optimisme "sincer" i la convicció que la crisi té sortides.