La tendresa d’una gran fabuladora

Vaig conèixer Ana María Moix quan era de debò una nena. Eren els anys seixanta, l’època gloriosa de l’editorial Seix Barral de Carlos Barral, on anaven a parar totes les novel·les i assajos més avantguardistes que coneixíem en aquella Barcelona fosca i grisa de la dictadura. Li dèiem la nena perquè ho era i perquè semblava la criatura que mai deixaria de ser-ho. La seva era una poesia diferent, que arrossegava la timidesa i al mateix temps la contundència d’unes idees i d’unes emocions i situacions amargues, que mai hauria semblat que podien sortir d’ella.

A partir del 1970, la vida literària d’Ana María va prendre una empenta tremenda, com si no tingués descans el seu intel·lecte ni fronteres les disciplines elegides per manifestar la seva creació. Amb el temps es va dedicar a una activitat que dia a dia semblava atreure-la més: el compromís amb la societat, el compromís amb la justícia. Va abandonar la vida senzilla que havia decidit portar, per contribuir al benestar de la gent que l’envoltava al seu barri, com si volgués dir-nos, com deia sempre, que ens havien convertit en clients i estàvem abandonant la nostra condició de ciutadans.

I tot aquest treball i esforç el feia malgrat que ja devia saber que estava malalta. Si literàriament la seva biografia és envejable, si és un exemple per a tots els que ens dediquem a qualsevol activitat de l’esperit per la forma de portar els seus èxits i la discreció amb què ha anat vivint al marge de reconeixements i influències, ho és també per una vida al servei de la bondat. La bondat que l’ha fet estimar els seus, els amics, els conciutadans, amb un amor sense fallida. Potser la lucidesa que emana de tota la seva obra és una manera de mirar el món, amb la saviesa que només s’obté de la bona fe i de la sinceritat amb què s’escriu per transmetre-les als altres que reben, avui i per molts anys més, els beneficis de la seva intel·ligència privilegiada, dels seus dots i de la seva voluntat de compartir el món que ens ha tocat viure. Un món que ella hauria volgut deixar millor de com el va trobar.

Més continguts de