El debat de la reforma horària, un any després

BarcelonaTornar als horaris europeus, per dinar a la una del migdia i sopar a les set del vespre, ens permetrà conciliar més bé vida laboral i familiar, incrementar la productivitat empresarial, gaudir de més salut, guanyar en rendiment escolar i recuperar el temps perdut per al voluntariat i les activitats culturals i socials. Aquesta és la filosofia que el 29 de gener va portar un grup d’experts a engegar la Iniciativa per a la Reforma Horària -ja avançada per l'ARA l'1 de novembre de 2013, ara fa un any-. En un moment en què la societat catalana demana un replantejament del model de país, aquest projecte va voler posar l’accent en la necessitat de canviar l’estil de vida dels ciutadans amb l’objectiu de millorar-ne el benestar. Però després de treballar durant 365 dies “a marxes forçades”, en paraules dels impulsors de la iniciativa, què s’ha aconseguit?

“En primer lloc, el reconeixement de la Generalitat i de diversos nivells d’administració de la necessitat de posar fil a l’agulla en aquest tema”, explica el coordinador del projecte Fabian Mohedano, per afegir que l’objectiu d’aquest primer any era “posar el concepte de reforma horària sobre la taula”. “S’han complert els objectius que es tenien per a aquest any”, confirma Sara Berbel, doctora en psicologia social i experta en polítiques de gènere. Berbel matisa, però, que “encara no s’ha arribat a la societat”. “Aquesta és l’última fase del projecte. A la ciutadania t’hi has d’adreçar quan ja tens propostes concretes”, afegeix la sociòloga Sara Moreno.

A nivell institucional, la iniciativa ha aconseguit un dictamen de la conselleria de Presidència en suport de la reforma horària, l’anàlisi dels usos del temps als convenis col·lectius del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) i la creació, aquest setembre, d’una comissió d’estudi sobre el tema al Parlament. El president d’aquesta comissió, Oriol Amorós (ERC), destaca el “consens polític” al voltant de la reforma horària. Per tant, l’objectiu final del treball a la cambra catalana és avaluar la millor manera de tirar endavant la racionalització dels horaris del país a nivell global: a partir d’una llei o de mesures del mateix Govern.

2016: un horitzó realista?

La primera fase de la iniciativa era de “fonamentació”, i es preveu que culmini amb una anàlisi d’impacte econòmic de la reforma que hauria d’estar a punt el primer semestre del 2015. Llavors, segons apunta Mohedano, començarà el procés de “sensibilització”, que anirà acompanyat d’una sèrie de proves pilot a diversos nivells de l’administració i entitats del tercer sector, entre altres organismes: “S’aplicaran mètodes d’intervenció perquè les organitzacions puguin modificar els horaris a partir de 3 passos: dinar a la una, horaris flexibles i, a les sis, tothom a casa”. El Parlament, el departament de Territori i Sostenibilitat i la Confederació de Cooperatives de Catalunya participaran en aquest procés de tests.

La intenció dels impulsors és que el 2016 es pugui debatre una llei d’horaris a la cambra catalana i que el 13 de setembre del 2016 -coindicint amb l’inici del curs escolar- s’apliqui amb totes les seves conseqüències. “Tot dependrà dels cicles polítics, però veiem factible fer-ho en un parell d’anys”, afirma Mohedano, mentre que Berbel fa el símil amb la llei del tabac, que també va ser d’un dia a l’altre. “Amb el futbol ja passa -continua-. Canvien els informatius i algunes empreses tanquen abans. No és tan complicat”.

Tot i aquest optimisme, els experts reconeixen que encara hi ha esculls a superar. Mohedano creu que “el gran repte és que la gent surti de la seva visió particular i pensi en la globalitat” del canvi que suposaria la reforma horària. Moreno, per la seva banda, veu les principals dificultats en el món del treball i l’empresa, “en què l’hegemonia horària està més estesa”. Hi coincideix Berbel, que també troba resistències en el món dels mitjans de comunicació i els comerços. “Molts consideren que és una intromissió, però està demostrat que els horaris actuals resten competitivitat”, afirma la doctora en psicologia social.

Quina serà, doncs, l’estratègia per fer front a aquestes barreres? Informar bé i demostrar el benefici econòmic i social que pot suposar la reforma a tots els nivells. Les proves pilot són un primer pas.