“El millor de la meva feina és que visc a sobre de la botiga”, va dir Obama encantat de poder fer de president dels EUA i arribar a casa cada dia a l’hora de sopar sense embussos de trànsit. Al país que va inventar el Cinemascope perquè els paisatges li cabessin a les pantalles, la Casa Blanca és l’excepció. La sala de premsa (49 cadires) és una capsa de mistos. Al Despatx Oval els equips de televisió s’hi amunteguen com a la cabina del germans Marx. Els periodistes han de fer cua al carrer per accedir-hi. El jardí del davant és ple de càmeres i al del darrere hi aterra el Marine One. És un tràfec de congressistes, becaris i convidats a un banquet d’etiqueta. Els presidents estrangers s’exclamen: “I es visita?” També rep intrusos. És fantàsticament anacrònica.
