26/12: M’ha impressionat la detenció de dos terrassencs camí de Síria

Sembla que, reclutats aquí, anaven a incorporar-se fa unes setmanes a la lluita jihadista de l’Estat Islàmic. Cada dia llegeixes als diaris notícies que et pensaves que només podries llegir als llibres d’història: venda de persones com a esclaves, atacs a escoles, execucions sumàries de dones per negar-se a tenir relacions sexuals amb els combatents, crucifixions de cristians... Et sembla mentida que això pugui estar passant ara, en aquest mateix moment, que hi compartim present. Però la detenció dels dos terrassencs et diu que no tant sols hi compartim el temps, sinó que en part compartim l’espai amb persones que hi donen suport actiu. Que el reclutament d’aquests nois per anar a Síria va passar a menys de cinc-cents metres, potser, del lloc on ahir compraves els torrons per Nadal. És ara i és aquí. Tenim, com a occidentals, la tendència a sentir-nos culpables de gairebé tot. Potser sí. Potser hem fet algunes coses malament o molt malament. Però hi ha visions del món que sembla que porten el mal en el seu codi genètic. No és tota una religió (l’islam) ni tan sols una ideologia. És una visió del món, que existeix ara i aquí, però amb la qual no voldríem compartir ni el temps ni l’espai.