Que la meva defensa d’una llista unitària del sobiranisme és només una estratègia per evitar la derrota de les dretes davant de les esquerres. La teoria és força bona. En circulen més. La llista única seria una solució de conjuntura per evitar la desfeta de CiU, les llistes separades la manera d’accelerar la victòria d’ERC especialment de cara a les municipals. Tot quadra, com passa sempre en les teories conspiratives. Certament, tothom té interessos. I sovint els arguments coincideixen amb els interessos. Per tant, hi ha llautons diversos i repartits. Però, diguin-me ingenu, crec que malgrat tot hi ha una autonomia en la discussió dels arguments. Pel que fa al meu llautó, allò de defensar ara la llista única perquè CiU va a la baixa, em remeto a un article publicat en aquest diari: “Organitzar un referèndum; aquest hauria de ser el programa comú de tot el catalanisme en les seves diverses candidatures o, si pogués ser, millor en una de sola”. És del 16 de setembre del 2012. Quan semblava que CiU tenia a l’abast la majoria absoluta. Jo pensava ja llavors que una candidatura única donaria molta més força. Encara ho penso. Per llavors i per ara. Llavors, útil. Ara, necessari. Sort que hi ha hemeroteques.
