Figura que a hores d’ara el sobiranisme està dividit i gairebé enfrontat entre dues opcions: anar a les eleccions amb llista única o anar-hi amb llistes separades. Entre aquestes dues opcions no hi ha síntesi possible. Ens diuen a més que no és obvi que el sobiranisme tingui després d’aquestes eleccions la majoria absoluta el Parlament, ni anant junts ni per separat, que ara sí que té. I a més tant els partidaris d’anar a les eleccions d’una manera com els de l’altra proposen per a l’endemà un govern d’unitat sobiranista. Doncs potser la solució és no fer aquestes eleccions. Tampoc no són obligatòries, ens queden dos anys de legislatura. El pacte podria ser fer amb la composició actual del Parlament un govern d’unitat sobiranista (amb majoria absoluta) que anés avançant en un programa consensuat de gestió i de construcció d’eines d’estat. No és la solució que més m’agrada. Sóc conscient que no soluciona el problema de fons, sinó que l’ajorna. Però permetria allargar el camí que es pot recórrer junts. Quan hi ha dues postures antagòniques el pacte pot ser trobar un punt al mig o trobar un punt exterior acceptable per a tots, encara que no sigui el millor per a ningú. Ni teves ni meves, en dèiem.
