Sant Fèlix rep el premi dels castells impossibles

La festa major de Vilafranca del Penedès disfruta amb l’exhibició més ajustada dels últims anys

Alegria després del tres de deu amb folre i manilles dels Minyons de Terrassa / TJERK VAN DER MEULEN

Durant molts anys la polèmica entre els castells sense folre i els castells emmanillats va omplir tertúlies, pàgines i sobretaules castelleres. La diada de Sant Fèlix d’ahir a Vilafranca del Penedès va evidenciar que uns i altres són compatibles i que tant es gaudeix veient els Minyons de Terrassa descarregar el tres de deu amb folre i manilles com la Colla Vella dels Xiquets de Valls completar el quatre de nou sense folre. Les dues van sortir extraordinàriament satisfetes de plaça, tot i que va haver-hi premis per a tothom.

 

El primer tram de temporada més intens dels últims anys es mereixia la millor diada de Sant Fèlix. Tres colles van destacar a un nivell excels. Els Castellers de Vilafranca van mantenir el ritme habitual coronant el castell de deu pisos i el dos de vuit sense folre però enguany els Minyons i la Vella es plantaven a la festa major de Vilafranca amb una velocitat més. Les dues colles van superar els seus millors registres de sempre, per a una diada històrica. La Colla Joves Xiquets de Valls, amb l’exhibició menor de la jornada, va ser àmpliament reconeguda per la plaça, que va valorar l’esforç per haver intentat dos castells de gamma extra tot i els grans canvis que experimenta actualment la formació.

Tres estructures impossibles

No fa gaires anys, quan es parlava del tres emmanillat o dels castells sense folre, es feia amb l’afegit impossible per qualificar-los. Però hem anat veient com les colles coronaven aquestes estructures i de vegades com les descarreguen. Ahir la plaça de la Vila va poder gaudir amb sis intents de la gamma superior dels castells, dos d’ells descarregats i tres més carregats. Si bé l’atractiu principal per a molts era veure tres colles atacant el tres de deu amb folre i manilles, al final els castells nets van ser igual o més decisius.

 

Només els Minyons de Terrassa van poder dominar el castell de deu pisos, repetint l’èxit de l’any passat a Girona. Els Castellers de Vilafranca el van arribar a carregar després de desmuntar-ne un primer intent mentre que la Colla Vella va quedar-se a les portes i va decidir canviar el rumb a mitja actuació.

 

Els penedesencs i els de la camisa rosada van optar pels castells nets. Els Castellers de Vilafranca van coronar un excel·lent dos de vuit sense folre al tercer torn. Les proves prèvies feien pensar que el descarregarien sense gaires complicacions però el simple fet de plantejar-se aquesta estructura després de fer llenya d’un tres de deu emmanillat té un mèrit especial. La Vella va complir el seu programa inicial plantant cara al quatre de nou sense folre. Els vallencs havien coronat aquesta estructura tres cops en l’època moderna dels castells però encara no l’havien pogut descarregar. Ahir van demostrar com es completa l’objectiu, dosificant forces en tot moment i fermant l’eufòria després de l’aleta.

Força, intel·ligència i un punt de rauxa continguda van conjugar-se en el primer quatre de nou net de la Vella, que va fer esclatar la plaça de la Vila com cap altra colla ho va saber fer. També van provar el dos de vuit sense folre, però aquest cop la rauxa va superar la tècnica. El dos va veure l’aleta amb una gran tensió i va acabar cedint instants després de ser coronat.

El Sant Fèlix més ajustat

Tant els Minyons de Terrassa com la Colla Vella dels Xiquets de Valls van situar-se a l’altura d’uns Castellers de Vilafranca que havien mantingut l’hegemonia castellera durant més d’una dècada. Caldria fer servir la calculadora per decidir quina va ser la millor actuació de la jornada. Tant els vilafranquins com els vallencs van fer l’aleta en dos castells de la gamma superior, i en van descarregar també dos més dels gammes extra més importants; els Minyons van ser els únics que van descarregar la construcció de deu pisos i van quedar-se a les portes de la diada perfecta, ja que van descarregar tres de les seves quatre estructures. Sigui com sigui, les sensacions manen i les festes van per barris.

 

I lluny dels focus i l’enrenou, ¿algú dubta de la satisfacció de la Colla Joves Xiquets de Valls? Fa pocs dies descarregaven un tres de nou amb folre amb quinze canvis en la seva alineació habitual, ahir van plantar cara a dos castells de gamma extra, el dos de nou amb folre i manilles i el cinc folrat. Tot i que només van poder coronar el primer, van patir dues caigudes i van desmuntar el cinc de nou, els de la camisa rosada també van obtenir el seu premi i seria injust definir quina de les quatre colles va ser la que va sortir més satisfeta de la seva actuació.

Un cop valorada la diada, és el moment de les xifres, ja que aquestes sense més arguments molts cops són buides. La diada de Sant Fèlix va sumar un total de tretze construccions de dificultat superior al tres i al quatre de nou amb folre, la coneguda com a gamma extra.

Cal destacar que fins al dia 29 se n’havien fet una quarantena en els vuit mesos inicials de la temporada i que l’any passat s’hi va arribar amb només catorze. D’aquestes construccions, set van ser de gamma extra i sis de la gamma superior. La Colla Joves va estrenar-se enguany en la gamma extra coronant el dos de nou amb folre i manilles. Dues formacions, la Vella dels Xiquets de Valls i els Minyons de Terrassa, van superar la millor exhibició de les seves respectives històries. Tant els verds com els rosats van atrevir-se amb més d’un d’aquells castells impossibles, combinant les manilles i les estructures netes. La Colla Vella dels Xiquets de Valls tanca el resum de dades en haver descarregat per primer cop en l’era moderna dels castells el quatre de nou sense folre. És a dir, tothom content.

Vilafranca té la plaça més castellera?

Vilafranca competeix amb el bressol dels castells, Valls, i amb la capital castellera, Tarragona, per tenir el màxim protagonisme en el món de les torres humanes. Si bé tot plegat són etiquetes periodístiques més o menys discutibles, la plaça de la Vila de Vilafranca del Penedès va tornar a mostrar un caràcter especial.

Es fa difícil valorar quantes de les 15.000 persones que van seguir la diada de Sant Fèlix en directe eren castellers o aficionats i quants veien castells per primer cop. La xifra seria demolidora però el més important és confirmar el bon gust amb què van seguir l’exhibició.

Tot i les prop de cinc hores de durada, la plaça de la Vila i els carrers de la Cort i de Santa Maria van omplir-se de gom a gom fins als últims compassos de l’actuació. No cal dir que els castells es van aplaudir quan tocava, ja que això ja es pressuposa a Vilafranca, però sí que cal destacar la paciència predominant quan les colles decidien desmuntar estructures mastodòntiques i de dificultat extrema. Tot i el bat de sol constant i l’estretor d’un espai massificat, el públic va aguantar estoicament, mereixedor del premi d’unes quantes línies a la crònica del millor Sant Fèlix.

Els aficionats van aplaudir, celebrar i cantar, sempre en favor de les colles i mai alliberant absurdes rivalitats. ¿La plaça de la Vila és la més castellera? Potser no ho fa l’espai sinó els aficionats que l’omplen any rere any.


Colla Vella dels Xiquets de Valls: P4 cam, 4d9fa, i 3d10fm, 4d9, 2d8, P8fm
Colla Joves Xiquets de Valls: P4 cam, 3d9f, 2d9fm c, id 5d9f, 4d9f c, P5
Minyons de Terrassa: P4 cam, 3d10fm, 5d9f, 2d9fm, P8fm c, P5
Castellers de Vilafranca: P4 cam, 3d9fa, id 3d10fm, 3d10fm c, 2d8 c, P8fm

Més continguts de