DIETARI VV

6/10: L’únic punt de trobada és un referèndum pactat i vinculant

Aquests dies, com és lògic, fem tertúlia —amical!— gent que vam votar a les eleccions del 27 i gent que ha estat comptada en el no (tot i que no tots s’hi senten còmodes). Van votar PSC, Catalunya Sí que es Pot, alguns Unió, però alguns també Ciutadans. Parlem de quin podria ser el desllorigador d’aquesta situació. No veiem possible ni desitjable que cap de les dues parts imposi la seva solució a l’altra. Veiem les posicions molt consolidades. Ens fa una mandra horrorosa l’horitzó d’un empat etern i agre. On ens podem trobar, doncs? El pacte fiscal ja no serveix com a sortida pactada. Una reforma constitucional? Per dir què? Els qui en parlem, que no manem, que només ens representem a nosaltres mateixos, acabem dient-nos que acceptaríem el veredicte d’un referèndum pactat i vinculant, on es pugui triar entre la independència i una oferta consensuada des de l’Estat per a la continuïtat a Espanya. I que guanyi el millor. Aquest referèndum ens sembla l’únic punt de trobada possible (i no hi votarem el mateix), l’únic desllorigador de l’embolic actual. O això acaba en un referèndum o no sabem com acaba, si és que acaba. I tots tenim ganes que s’acabi. Sense prendre mal.

El + vist

El + comentat