BARCELONA VIVA

El documental i la música sedueixen Barcelona

L'In-Edit Beefeater celebra el seu desè aniversari i es consolida com un festival que ha revaloritzat el gènere del documental musical i l'ha acostat al públic

En 10 anys l'In-Edit Festival Internacional de Cine Documental de Barcelona s'ha consolidat com un dels festivals de cinema amb més bona acollida a la capital catalana. L'any 2003, en la seva primera edició, el documental musical era un gènere oblidat. Però la combinació entre el cinema de no-ficció i la música ha calat entre el públic barceloní i any rere any han augmentat les xifres d'assistència. El 2011 es van superar els 30.000 espectadors.

La filosofia de l'In-Edit és oferir les millors produccions de documental musical dels últims anys. Enguany es projecten més de 60 pel·lícules que ens acosten artistes de gèneres musicals molt diferents.

Un dels èxits de l'In-Edit Beefeater és que el públic confia en la selecció dels programadors, que en les diferents edicions ens han permès descobrir una tria molt acurada de documentals musicals.

10 dies de documental musical

El festival es va inaugurar dijous amb la cinta The Rolling Stones: Charlie is my darling , el primer però fins ara inèdit documental sobre els Stones, que Peter Whitehead va enregistrar en dos dies l'any 1965 i que ara ha restaurat el director Mick Gochanour. El documental es podrà tornar a veure el dimarts dia 30 als Cinemes Aribau. Aquests cinemes, juntament amb l'Aribau Club i la Filmoteca 62, seran els espais on fins al 4 de novembre es projectaran tots els documentals de la desena edició del festival In-Edit.

En la secció oficial destaquen Shut up and play the hits , sobre la retirada de LCD Soundsystem, i la recerca de Rodríguez a Searching for sugar man . També hi trobem films catalans: Conxita Badia no existeix (Eulàlia Domènech, 2012), en què la directora del documental i besnéta de Badia recupera la vida d'aquesta soprano; Adrià Puntí (Xavier Puig, Raimon Fransoy, 2012), centrat en aquest artista, i A film about kids and music. Sant Andreu Jazz Band (Ramon Tort, 2012), que retrata la banda de jazz infantil dirigida per Joan Chamorro. Fora de la secció oficial també hi trobem la biografia definitiva de Gainsbourg i un film centrat en Tony Bennett.

Homenatge a Julien Temple

El festival cada any dedica una atenció especial a un director. En l'edició del 2012 s'ha escollit el londinenc Julien Temple, que el 2 de novembre serà a Barcelona per presentar les seves últimes produccions ( Glastopia i London: the modern Babylon ) i per oferir una master class .

Julien Temple és autor de grans títols com The filth and the fury , sobre els Sex Pistols; Joe Strummer: the future is unwritten , sobre el cantant de The Clash, Joe Strummer, i Oil city confidential , sobre Dr. Feelgood Story. A més, ha fet un dels millors retrats de Paul Weller i de The Kinks i ens ha mostrat el festival de Glastonbury. Aquests i altres documentals de Temple es podran veure durant aquests dies a l'In-Edit

Documental i música en directe

En aquesta desena edició i en col·laboració amb la Sala Apolo, el festival presenta DOC ALIVE, dues sessions -els dies 30 d'octubre i 3 de novembre- en què es projectarà un documental de la programació seguit d'un concert protagonitzat per l'artista o la banda que el documental retrati. Es presentarà Marglytta. A music documentary based on Litoral i després actuarà el grup de folk català Litoral, i Art will save the world. A film about Luke Haines , seguit d'un concert en solitari del guitarrista Luke Haines.

Entre les activitats paral·leles també destaca la tercera edició de la Marató Nocturna, en què es projectaran tres treballs claus per entendre els concerts d'estadi: The Doors. Live at the Hollywood Bowl , Queen en Budapest i The Chemical Brothers: Don't think.

Una llista de capçalera

Per celebrar el desè aniversari, a banda de la programació oficial, els organitzadors del festival han preparat una llista dels 100 millors documentals musicals. Han preguntat a músics, directors, realitzadors, crítics i periodistes quins eren els seus 25 títols preferits d'aquest gènere i a partir d'aquí han configurat una llista en què conflueixen pel·lícules de concerts, diaris de gires i retrats d'artistes molt diferents. La llista l'encapçala Don't look back (D.A. Pennebaker, 1965), que retrata la gira britànica de Bob Dylan l'any 1965 i s'ha considerat el millor documental musical de la història. En segon lloc, la llista de l'In-Edit hi col·loca Let's get lost (Bruce Weber, 1988), que ens presenta la millor i la pitjor cara del trompetista i cantant de jazz Chet Baker. En les següents posicions hi trobem Gimme shelter , sobre The Rolling Stones; Stop making sense , en què Jonathan Demme capta la gira del 1984 de Talking Heads, i The last waltz ,de Martin Scorsese, un altre dels grans documentals musicals de la història.

Julien Temple també apareix en aquesta llista amb The filth and the fury , en què retrata els Sex Pistols. La completen Instrument , de Jem Cohen; un documental sobre Wilco de Sam Jones, i This is spinal tap , una mofa sobre el món del rock de Rob Reiner.

Els 10 primers títols d'aquesta llista formen part de la programació del festival. La resta, una llista de fins a 100 títols de referència per als amants de la música i el cinema, es pot consultar a la web del festival (www.in-edit.org).

The Rolling Stones a Charlie is my darling ,de Peter Whitehead (1965)

Més continguts de