El BCE retalla les previsions i escampa el pessimisme

MunicEl quadre macroeconòmic del Banc Central Europeu és cada cop més pessimista. L’ens emissor va revisar ahir el creixement de la zona euro fins a l’1% el 2015 i l’1,5% el 2016, xifres inferiors del que es va preveure fa només tres mesos. En la projecció feta al setembre, s’apuntava que el PIB creixeria un 1,6% l’any que ve i un 1,9% el posterior.

El BCE encara està més alarmat per les dades d’inflació. La institució preveu ara que la inflació se situarà al 0,7% el 2015 i a l’1,3% el 2016, per bé que al setembre es va preveure que es fixarien a l’1,1% i a l’1,5%, respectivament. Aquestes revisions reflecteixen sobretot el baix preu del petroli i l’impacte de les previsions a la baixa del creixement a l’eurozona.

El fet que les projeccions de l’entitat que presideix Mario Draghi s’hagin revisat a la baixa reforça quantitative easing (QE), a l’estil del que s’ha fet als Estats Units. Els mals registres són la principal preocupació de Draghi, que ja no oculta que la justificació pública de les seves decisions cada cop li resulta més feixuga.

Tot i que ahir no va anunciar cap mena d’acció concreta, Draghi sí que va comunicar forts indicis que les anomenades QE començaran l’any que ve. Les sigles QE van estar ahir molts cops en la boca del banquer italià i probablement aquest senyal és el màxim que es pot permetre ara d’enviar als mercats.

Draghi va destacar que el BCE “reanalitzarà els estímuls monetaris aconseguits, l’expansió del balanç i el pronòstic de l’evolució de preus”. “També avaluarem l’impacte de l’evolució dels preus del petroli en la inflació a mitjà termini en la zona euro. Si calgués, el Consell de Govern es manté unànimement compromès a usar instruments no convencionals dins del seu mandat”, va afegir.

La unanimitat al si del BCE, però, no és tanta. I Draghi ja no ho amaga. Les crítiques al seu estil de lideratge cada cop són més fortes. Segons la premsa alemanya, al banquer italià li cansen les llargues discussions amb altres membres del Consell i les decisions es prenen cada cop més en petit comitè.

Si quedava algun dubte de si Draghi, en cas d’urgència, aprovaria la polèmica compra de bons sobirans encara que fos amb una mínima majoria al Consell de Govern del BCE, ahir es va dissipar. “No necessitem cap unanimitat per tirar endavant la QE”, va afirmar el president de l’ens emissor. Quan se li va qüestionar si aconseguiria vèncer per aquesta decisió les crítiques d’Alemanya, Draghi va sentenciar: “Això és una pregunta política. Tenim un mandat i és el manteniment de l’estabilitat de preus”. Perquè no quedés dubte de la seva determinació, Draghi va advertir que es planteja “adquirir tot el que calgui, excepte or”.

El màxim mandatari del BCE, que va anunciar que els tipus d’interès es mantenen al mínim històric del 0,05%, va fer ahir l’última roda de premsa de l’any a Frankfurt, tot i que era la primera en el nou edifici del Banc Central a l’est de la capital financera alemanya. Malgrat el canvi d’escenari va ser evident que es mantenen les profundes diferències entre els 24 membres del banc. El president del Bundesbank, Jens Weidmann, i la directora del BCE, Sabine Lautenschläger, ja han expressat crítiques obertes a la compra de bons sobirans planejada.

La setmana vinent l’ens emissor, que ja ha començat a comprar titulacions i cèdules, repartirà una nova ronda de crèdits barats als bancs amb la condició que facin arribar aquests diners a les empreses i les llars.