SORTIDA DE LA CRISI
Economia 14/09/2013

Brussel·les busca fórmules perquè Espanya no es quedi sense diners per sanejar bancs

El programa de rescat espanyol caduca al desembre i la CE tem que el 2014 es detectin més forats

Laia Forès
2 min
ECOFIN A VÍLNIUS 
 El ministre espanyol d'Economia, Luis de Guindos, conversant ahir amb la seva homòloga portuguesa, Maria Albuquerque.

Vílnius (Lituània)Ala Unió Europea fa uns dies que es respira un aire més tranquil. Les últimes dades econòmiques -creixement positiu a la zona euro i fre de l'augment de l'atur- permeten començar a pensar en la sortida de la crisi. Almenys és el que asseguren els dirigents europeus. L'ambient és d'optimisme contingut.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Però ni s'ha deixat enrere la crisi ni s'han acabat els problemes per a socis com Espanya, Portugal, Xipre i Grècia. Ara la principal preocupació per a Brussel·les és què passarà quan els programes de rescat d'aquests estats membres s'acabin. El rescat bancari espanyol caduca el 31 de desembre. Això vol dir que Espanya no podrà utilitzar després d'aquesta data ni un euro dels gairebé 60.000 milions que van sobrar del rescat.

El govern de Mariano Rajoy fa temps que ha descartat allargar el programa fins al 2014, una possibilitat que l'Eurogrup no exclou. La idea es debatrà al novembre, però ahir el ministre d'Economia, Luis de Guindos, va deixar clar que Madrid no demanarà que el programa segueixi vigent l'any que ve. "Expira el 31 de desembre. I crec que expirarà", va assegurar taxatiu De Guindos a Vílnius, la ciutat lituana on els titulars de Finances dels Vint-i-vuit celebraven la reunió informal de l'Ecofin que s'acaba avui.

Noves proves d'esforç

La Comissió Europea, però, tem que les proves d'esforç que es tornaran a fer l'any que ve a les entitats bancàries europees destapin noves necessitats de capital en bancs espanyols. Davant la negativa d'Espanya a allargar el programa de rescat, Brussel·les busca fórmules alternatives per assegurar que l'Estat tingui diners al seu abast per tapar els forats que puguin sortir. De fet, el Banc Central Europeu (BCE) considera que la tercera prova d'esforç dels bancs "és l'última oportunitat" de les entitats per sanejar-se.

Una de les opcions que té més números, segons fonts comunitàries, és obrir una línia de crèdit preventiva. És una de les eines que Europa ha posat a l'abast dels estats membres per prevenir futures crisis. Es tractaria de comprometre uns diners del fons de rescat per a Espanya, que només els tocaria si realment fos necessari.

Hi ha altres eines sobre la taula, però totes -també la línia de crèdit preventiva- impliquen la signatura d'un nou memoràndum i la imposició per part de la UE de noves mesures, una idea que no fa gens de gràcia al govern espanyol. En qualsevol cas, Espanya continuarà el 2014 sota vigilància de Brussel·les. Encara que el programa de rescat estigui tancat, està previst que la supervisió continuï fins que l'Estat hagi tornat el 75% del crèdit que ha obtingut de la UE.

El ministre De Guindos va aprofitar la cita de Lituània per respondre als dubtes del BCE sobre la capacitat d'Espanya de complir amb la reducció del dèficit. "Espanya complirà els seus compromisos", va assegurar el titular d'Economia.

Brussel·les comença a ser optimista amb la situació de la zona euro, però ahir el comissari d'Afers Econòmics, Olli Rehn, va advertir que cal ser prudents. "És clarament prematur" parlar de recuperació, va assegurar. Sobre Espanya, Rehn va dir que està "en el bon camí", però que ha de continuar amb les reformes.

Els ministres de Finances també van intentar avançar en el tema de la unió bancària. Segons fonts comunitàries, hi ha discrepàncies sobre quin organisme ha de tenir l'última paraula a l'hora de decidir la liquidació de bancs.

stats