LES REFORMES PENDENTS

La CE dóna suport a l'enduriment de la regulació del Banc d'Espanya

De Guindos ampliarà a dos anys el límit dels funcionaris per passar al sector privat

El possible pas de l'ex director general de regulació i estabilitat financera del Banc d'Espanya José María Roldán al sector privat té tots els elements per convertir-se en el típic cas exemplar. La Comissió Europea (CE) va donar suport ahir a la voluntat del ministre d'Economia, Luis de Guindos, d'incrementar el termini d'incompatibilitat dels treballadors del Banc d'Espanya per passar al sector privat de sis mesos a dos anys.

L'entitat reguladora que governa Luis María Linde va anunciar el relleu de Roldán al setembre i ara s'ha convertit en el principal candidat per ocupar la presidència de la patronal bancària AEB, que ha d'escollir un substitut per a Miguel Martín en l'assemblea general prevista per al 3 d'abril del 2014.

Roldán compliria estrictament el període mínim de sis mesos estipulat actualment per als empleats del Banc d'Espanya per passar al sector privat, amb l'excepció del mateix Linde i del subgovernador, Fernando Restoy, inclosos en el règim de dos anys dels alts càrrecs del govern. Luis de Guindos no ho ha volgut reconèixer explícitament, però la maniobra no li ha agradat gens i ja fa dies que va indicar que es canviaria el període d'incompatibilitat de sis mesos per igualar-lo al de la resta d'alts càrrecs del funcionariat espanyol.

En tot aquest procés, el govern de Mariano Rajoy va rebre ahir la complicitat necessària de la CE per sortir-se amb la seva. El portaveu d'Assumptes Econòmics, Simon O'Connor, va ser molt clar quan va assenyalar que "s'ha estat discutint [amb el govern espanyol] un enduriment de les regles en el context del programa [de rescat bancari]", segons informa Europa Press.

Cap recomanació oficial

D'aquestes declaracions, a més, es desprèn que Brussel·les considera que la mesura és important, digna d'incloure's en els manaments del rescat bancari, que està a punt d'acabar. "Coneixem que el govern espanyol està estudiant ampliar considerablement el període de reflexió obligatori per als funcionaris del Banc d'Espanya que passin al sector privat. La Comissió estaria molt a favor d'aquesta mesura", va proseguir O'Connor, que finalment va aclarir que, tot i estar-hi plenament d'acord, no farà cap recomanació oficial a Espanya.

En el capítol de reaccions, la diputada d'UPyD Irene Lozano va registrar al Congrés espanyol una pregunta dirigida directament al ministre d'Economia per saber si mantindrà la intenció d'endurir el règim d'incompatibilitats per evitar un nou cas conegut com de "porta giratòria" -el pas indiscriminat d'alts càrrecs públics a empreses i organitzacions privades-. En aquest sentit, el president del BBVA, Francisco González, també es va referir al cas i va etzibar que "s'ha creat un problema on no hi era", i va afegir que aquest assumpte "està resolt", tot i que no va explicar la solució.

Fonts del sector van comentar que José Maria Roldán hauria renunciat a acceptar el càrrec a l'AEB. Però els grans patrons de la banca, entre els quals hi ha el mateix González i els presidents del Banco Santander, Emilio Botín; del Sabadell, Josep Oliu, i del Popular, Ángel Ron, sembla que volen mantenir l'opció de Roldán, amb la possibilitat de buscar altres candidats. De fet, el nomenament de Roldán com a president de la patronal dels bancs seria una jugada rodona tant per al regulador com per a les grans entitats financeres. D'una banda, Luis María Linde es trauria de sobre amb una sortida digna un dels càrrecs més controvertits de l'antiga cúpula directiva de l'anterior governador, Miguel Ángel Fernández Ordóñez. I, de l'altra, el lobi bancari hi col·locaria una persona pròxima.

Ara com ara, els representants dels bancs volen esperar que la situació es normalitzi, tenint en compte que De Guindos ja va vetar l'ex secretari d'estat d'Economia socialista José Manuel Campa.

Última visita de la 'troica'

Mentre el debat per la presidència de l'AEB segueix obert, n'hi ha d'altres que es van tancant. La reunió de l'Eurogrup de demà preveu tancar el programa d'assistència financera espanyol, tal com li agrada anomenar el rescat bancari al ministre De Guindos, que ja fa dies que va remarcar la fita d'aquest dijous.

Tot i això, els inspectors de la troica (formada per la CE, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional) encara protagonitzaran una última visita de tràmit a Madrid el 2 de desembre. Un alt funcionari de l'Eurogrup va valorar la recuperació de l'economia espanyola, que es convertirà d'aquesta manera en el primer país de l'eurozona que supera un programa d'assistència de la Unió Europea (UE).

Això sí, Brussel·les mantindrà una vigilància especial fins que es retorni el 75% dels diners públics de l'Eurogrup prestats al govern espanyol. Del rescat bancari firmat per un valor de 100.000 milions d'euros se n'han utilitzat 41.300 milions. La reunió de demà examinarà l'informe fet pels inspectors durant l'última visita -que va ser al setembre-, que es farà públic el dilluns 18. En les conclusions preliminars, els membres de la troica van considerar que Espanya havia complert pràcticament totes les condicions del rescat.

Més continguts de

El + vist

El + comentat