La CNMC nega motius polítics en el buidatge de la seu catalana

El trasllat a Barcelona de la seu de la Comissió del Mercat de Telecomunicacions (CMT) va ser un dels principals gestos descentralitzadors durant els mandats de José Luis Rodríguez Zapatero. Ara, amb la nova llei de telecomunicacions que està en tràmit parlamentari al Senat, aquesta seu perdrà algunes de les seves competències. Una nova estocada després que, l’octubre de l’any passat, el govern espanyol decidís agrupar en un únic macroregulador els diferents organismes sectorials.

El president d’aquest nou ens, la CNMC, José María Marín Quemada, va negar ahir que darrere de l’aprimament de les funcions de la seu catalana -on encara treballen 122 persones- hi hagi motivacions “polítiques” per la situació que viu Catalunya. Va afirmar que és un debat tècnic, que “no ha de produir una situació d’alarma especial”, ja que és un estira-i-arronsa habitual entre el regulador i el govern espanyol. Tot i això, va admetre que la capital catalana perdrà “algunes” de les tasques que ara té encomanades, però no pas totes.

Transvasament de funcions

En un esmorzar informatiu a Madrid, organitzat per Europa Press, Marín Quemada va emplaçar a esperar que el text es publiqui al Butlletí Oficial de l’Estat per valorar l’abast dels canvis. El termini d’esmenes a la cambra alta s’ha ampliat fins al pròxim dia 18, segons fonts parlamentàries consultades per l’ARA, i això vol dir que podria elevar-se al ple a finals de mes.

En presència del secretari d’estat de Telecomunicacions, Víctor Calvo-Sotelo, Marín Quemada va alertar de les poques competències que té el regulador en aquest àmbit. Si la llei s’aprova tal com està ara, en perdia unes vint que anirien al ministeri d’Indústria.

Més continguts de