La Caixa accepta reduir fins al 49% la participació a CaixaBank
L'entitat espera satisfer així les demandes d'Europa, que vol rebaixar el pes de les caixes
BarcelonaEls diners del rescat bancari europeu ja han arribat al Banc d'Espanya. Ara falta que els gairebé 40.000 milions d'euros es reparteixin entre les entitats financeres públiques i el banc dolent . Però el memoràndum dictat per Brussel·les incloïa un fet molt rellevant que afecta la propietat dels bancs creats per les antigues caixes d'estalvi. El text redactat en anglès assegura que les caixes hauran de "tenir posicions de no control" en els seus bancs, mentre que la traducció al castellà introdueix un matís i parla de "posicions d'un nivell no majoritari". Això amenaça entitats com La Caixa, que, tot i no haver rebut diners públics, controla un 61% de les accions de CaixaBank.
Per evitar sorpreses d'última hora, el president de La Caixa, Isidre Fainé, ha acceptat el pitjor dels escenaris. És a dir, ja té previst vendre's un 12% del capital de CaixaBank i quedar-se amb un 49% de les accions, segons han explicat fonts financeres a l'ARA. Amb això, l'entitat espera satisfer les peticions europees, tot i que tampoc està garantit que Brussel·les en tingui prou. La clau és determinar quin percentatge del capital es considera "no majoritari" o de "no control", com es diu al llistat de condicions del rescat a la banca. Isidre Fainé, per cert, no podrà seguir presidint al mateix temps La Caixa i CaixaBank, segons estableix també el memoràndum.
La proposta d'Espanya
El ministeri d'Economia va enviar a finals de novembre una proposta a la Comissió Europea (CE) centrada a preservar una majoria de control per part de les caixes, basada en quatre grups que varien en funció del percentatge de participació, va assenyalar un portaveu del ministeri. Si el pes accionarial és petit, la caixa en qüestió s'hauria de convertir en una fundació ordinària, mentre que si la participació supera el 50% es transformaria en una fundació bancària. En aquest últim cas, la presència accionarial es podria mantenir. Aquest és el desig de l'executiu de Mariano Rajoy i permetria a La Caixa mantenir-se amb la mateixa participació de CaixaBank que té actualment. L'equip del ministre Luis de Guindos creu que Brussel·les acceptarà de manera "imminent" aquesta proposta. La decisió depèn de diversos comissaris, però principalment del de Competència, Joaquín Almunia, segons han confirmat fonts europees.
Precisament, ahir Almunia va deixar ahir entreveure que està a favor que les caixes perdin el control dels bancs que van crear, tot i que no és segur en quin grau. Així ho va dir en una entrevista a Radio Euskadi. Aquesta normativa afecta Criteria CaixaHolding, La Kutxa, Ibercaja i Unicaja. En els últims tres casos es tracta de fusions de caixes de caràcter mitjà. En canvi, el cas de La Caixa és d'una altra dimensió. Es tracta d'una entitat sistèmica amb més de 300.000 milions en actius.
El ministre d'Economia, Luis de Guindos, va afirmar ahir al Congrés que "no es descarta que les fundacions bancàries puguin tenir participacions majoritàries en el capital dels bancs". De Guindos va afegir que sobre aquestes entitats "hi haurà diferents trams, perquè no és el mateix que tinguin un control per sota del 30% que del 50%. I això és el que estem parlant amb la CE i l'FMI". Un altre tema és el control d'aquestes fundacions. En el cas de les ordinàries, la comunitat autònoma on es manté la seu supervisarà la caixa i el banc, que passarà a Madrid en el cas de les entitats més grans. La negociació amb Brussel·les arriba fins a aquest punt. Ahir el ministre va indicar que la comunitat autònoma vigilarà la fundació, però que el banc en què participa serà controlat pel Banc d'Espanya.
Opcions
Pel que fa a la venda del 12% de les accions, La Caixa es planteja diverses opcions. Una és augmentar la base d'accionistes minoritaris, que ara controlen el 39% del capital de CaixaBank. Una altra possibilitat passa per la venda directa a un nou accionista, i una tercera manera d'incorporar nous socis se centra en la compra d'una entitat del sector dins o fora del mercat espanyol. Aquesta última fórmula és la que es va escollir amb Banca Cívica.
