CaixaBank dispara el benefici amb les últimes compres

BarcelonaCaixaBank ha integrat en menys d'un any els sistemes informàtics de les quatre caixes que van formar Banca Cívica (Navarra, Burgos, Cajasol i Canarias) i el de Banc de València, que precisament es du a terme aquest cap de setmana. Aquestes absorcions suposen també que l'entitat catalana ha passat a liderar el sector financer espanyol, amb 13,8 milions de clients, uns actius de 350.989 milions d'euros i un volum de negoci de 526.552 milions. El conseller delegat de CaixaBank, Joan Maria Nin, va explicar ahir que aquest increment de volum s'ha aconseguit en un temps rècord i sense perdre l'activitat comercial.

"En un entorn molt complex, hem augmentat els ingressos un 6,3%, fins als 3.629 milions, gràcies a l'activitat bancària (el marge d'interessos va augmentar un 9,7%) i al negoci de les participades", va afirmar Nin, malgrat que en aquest últim cas els resultats que ha aportat el grup industrial han caigut un 14,7% per la reducció del dividend de Telefónica. Aquesta generació d'ingressos ha vingut acompanyada d'una contenció de les despeses, que en termes homogenis es van reduir un 6,3% durant el primer semestre. Igualment, els estalvis (sinergies) de les integracions han augmentat un 9,1%, fins als 682 milions (625 milions previstos inicialment).

Tot plegat, el negoci capturat de Banca Cívica (va entrar en el perímetre del grup català al juliol de l'any passat) i Banc de València (consolidat des de l'1 de gener d'enguany) va catapultar els guanys del primer semestre de CaixaBank, que va obtenir un benefici atribuït de 408 milions, unes 2,5 vegades més que els 166 milions del mateix període del 2012. I tot això es va aconseguir amb unes provisions molt elevades de 5.383 milions, de les quals 2.876 s'han compensat contra resultats.

El Banc d'Espanya ha obligat les entitats a considerar potencialment morosos els préstecs refinançats lligats a promotors i al sector immobiliari. CaixaBank va optar en l'elaboració dels resultats dels primers sis mesos per avançar aquest impacte amb la reclassificació de 3.287 milions com a saldos dubtosos. Això va representar un increment de les dotacions associades de 540 milions. Les operacions refinançades a 30 de juny van arribar a 25.974 milions.

Creix la morositat

Aquest increment de les provisions, de la guardiola per a possibles pèrdues futures, ha afectat el nivell de morositat. D'aquesta manera, sense l'impacte de les reclassificacions, la mora se situaria a finals de juny en el 9,75%, amb una cobertura del 75%. Però si es té en compte la nova situació, la morositat augmenta de cop fins a l'11,17%, amb una cobertura més reduïda del 66%. Nin va considerar que aquest últim percentatge és més que suficient.

Tot i les provisions i el retorn dels ajuts públics de Banca Cívica, la liquiditat es va situar en 64.604 milions i la solvència va créixer fins a un capital de màxima qualitat de l'11,6%, a causa principalment de la venda de la meitat de la participació de GFI Inbursa. Joan Maria Nin no es va voler pronunciar sobre l'ampliació de capital de més de 900 milions que al setembre té plantejada el banc austríac participat Erste. El conseller delegat tampoc va aclarir gaire les opcions sobre les pròximes subhastes de CatalunyaCaixa i Novagalicia. Va assenyalar que l'estratègia de CaixaBank no ha canviat i que estudiaran qualsevol operació que es presenti. El que sí que va deixar clar és que ha de ser el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) el que ha de fer el primer pas i definir quan preveu dur a terme les privatitzacions.