FINANCES
Economia 12/10/2014

CatalunyaCaixa i Caja Madrid: un escàndol sincronitzat

Els draps bruts a l’entitat madrilenya sovint van seguits d’informacions de la catalana

Albert Martín Vidal
4 min
COMUNICACIÓ COORDINADA 
 Ningú qüestiona la mala gestió de CatalunyaCaixa, que va propiciar un rescat gegant de 13.000 milions, però el sector considera que la informació sobre l’entitat s’està dosificant per contrarestar l’impacte de Caja Madrid.

Barcelona“Això és només política”. Aquesta és la valoració sobre les causes judicials vinculades a CatalunyaCaixa, segons una font que hi està relacionada. Segons afirma, algunes decisions que el ministeri d’Economia va prendre sobre l’antiga caixa catalana després de rescatar-la es devien a “la necessitat de dir que si el PP havia estat malament a Caja Madrid, els socialistes havien estat encara pitjor a Caixa Catalunya”.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

La seva opinió és compartida en cercles financers. Quedi clar que la mala gestió a l’entitat catalana no la discuteix ningú: tenia una morositat enorme i, sota la presidència de Narcís Serra i la direcció de Josep Maria Loza, l’entitat va entrar en una espiral d’inversió immobiliària que va posar les bases de la seva posterior caiguda, saldada amb un rescat de 13.000 milions d’euros de diners públics.

Però això no impedeix que diferents fonts del sector bancari consultades per aquest diari coincideixin a assenyalar que el govern central sovint ha fet servir l’antiga caixa com “una cortina de fum” i ha dosificat la informació per distreure l’atenció dels escàndols que periòdicament afecten Bankia (que va requerir 24.000 milions de diners públics per poder mantenir-se).

El consens respecte a la manera com el ministeri que dirigeix Luis de Guindos regula la informació sobre CatalunyaCaixa arriba a extrems curiosos. Fent un repàs a les hemeroteques, es pot apreciar l’existència d’una certa relació entre les notícies que han anat apareixent sobre CatalunyaCaixa i els problemes que han anat sorgint a Caja Madrid i que, en alguns casos, també afectaven el mateix Partit Popular.

De Guindos s’anticipa

La profecia del ministre en ple escàndol per les targetes ‘black’

El passat 3 d’octubre, quan la polèmica per l’ús de targetes opaques a Caja Madrid començava a escalfar-se, Luis de Guindos va expressar la preocupació de l’executiu central per una qüestió que “li regirava l’estómac”. Però, en la seva compareixença, el ministre també va avisar que s’estaven analitzant 20 irregularitats en les altres caixes nacionalitzades. En aquell moment no va voler donar més detalls.

Aquest dimecres el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) va fer públic que enviaria a la fiscalia un seguit d’operacions de cancel·lació de crèdit per remetre-les a la Fiscalia Anticorrupció. La majoria d’operacions, una quinzena, eren de CatalunyaCaixa.

Missatge als socialistes

“Un forat sense parangó” amb Blesa en el punt de mira

El 14 de gener d’aquest any el ministre De Guindos va dir al Congrés de Diputats que “el forat de CatalunyaCaixa no té parangó en el sistema financer espanyol”. “Hem injectat 12.000 milions en una entitat que era quatre o cinc vegades més petita que Bankia, i a Bankia n’hi vam injectar 22.000”. Després de la comparació, i mirant els diputats socialistes, va llançar un avís: “Algun dia, quan s’hagi privatitzat, vindré a parlar de CatalunyaCaixa”.

Aquella dura intervenció arribava pocs dies després que el jutge substitut d’Elpidio Silva (ara inhabilitat) decidís reobrir la investigació per la compra del City National Bank de Florida per part de Caja Madrid. En aquells dies, a més, ja hi havia una gran polèmica per la publicació dels correus electrònics de l’expresident de Caja Madrid Miguel Blesa.

Imputació massiva

CatalunyaCaixa torna a l’actualitat amb els ‘papers de Bárcenas’

A principis de setembre del 2013 la Fiscalia Anticorrupció va demanar la imputació de Narcís Serra, de l’exdirector general Adolf Todó i de 52 membres més del consell de l’entitat catalana per haver aprovat l’augment en la retribució dels directius malgrat la “situació crítica” que vivia CatalunyaCaixa. Les primeres informacions sobre el tema havien aparegut el gener del 2010, però la petició de la Fiscalia va arribar en plena polèmica pels papers de Bárcenas i concretament després que s’acusés el PP d’haver esborrat informació informàtica que tenia el seu antic tresorer.

La magnitud del forat

Una estimació de pèrdues que coincideix amb Díaz Ferrán

El FROB va triar un 17 de desembre com a data per començar a quantificar el milionari forat que hi havia a les nacionalitzades CatalunyaCaixa i Novagalicia. L’entitat catalana tenia un forat de 6.674 milions, i la gallega, de 3.091. Es dóna la circumstància que aquella estimació es va fer dues setmanes després que el jutge enviés a la presó l’expresident de la patronal Gerardo Díaz Ferrán i es coneguessin les privilegiades condicions que va rebre en préstecs de Caja Madrid, de la qual Díaz Ferran era conseller.

A judici contra Todó

La indemnització del directiu irromp en ple conflicte amb Silva

El 23 de juny del 2013 el FROB va anunciar que no pagaria la indemnització de 3,6 milions de l’expresident de CatalunyaCaixa Adolf Todó perquè considerava “procedent” l’acomiadament (el jutge no va donar la raó al FROB al març determinant que l’acomiadament va ser improcedent i obligant el FROB a indemnitzar Todó amb 1,2 milions). En qualsevol cas, la decisió del FROB d’obrir aquesta batalla i no pagar l’acomiadament es va produir enmig d’una forta polèmica per la decisió de l’Audiència d’apartar Elpidio Silva de la causa principal contra Blesa.

stats