REESTRUCTURACIÓ FINANCERA

CatalunyaCaixa, pendent de vendre la immobiliària

Es retarda al gener el traspàs de la gestió de pisos als fons Kennedy Wilson i Värde

CatalunyaCaixa va acordar el 7 d'agost passat la venda de la divisió de gestió immobiliària a una societat formada pels fons d'inversió Kennedy Wilson i Värde, per un valor pròxim als 40 milions d'euros. Aquesta quantitat, que aniria a reforçar directament la solvència de l'entitat, queda, de moment, pendent del tancament de l'acord, després de gairebé cinc mesos.

Portaveus de CatalunyaCaixa no es van pronunciar sobre les converses, però fonts properes a l'entitat van indicar que la direcció va confirmar just abans de Nadal que l'operació encara no s'havia tancat. Les mateixes fonts van indicar que la negociació d'un acord d'aquest tipus és complicat, perquè inclou temes sensibles com la utilització de la base de dades del banc. CatalunyaCaixa va pactar la venda de CX Immobiliària, l'àrea de gestió de gairebé 50.000 habitatges, entre els quals figuren els traspassats al banc dolent. La propietat de la resta de pisos que gestiona la plataforma són de titularitat de CatalunyaCaixa, que facilita els serveis informàtics a la filial immobiliària.

A més, queda pendent el traspàs dels 190 treballadors d'aquesta activitat al comprador. Si els fons Kennedy Wilson i Värde accepten quedar-se la plantilla, que és la que compta amb el coneixement i el valor afegit per vendre els actius immobiliaris, l'expedient de regulació de CatalunyaCaixa pactat fa dos mesos es podria reduir. L'ajust laboral firmat el 8 d'octubre es va tancar amb 2.153 acomiadats, dels quals 401 tenen més de 50 anys.

Però de cara a Brussel·les, la conseqüència més rellevant de la venda de CX Immobiliària serà l'augment del nivell de solvència. Els 40 milions referits de calaix que aconseguirà l'entitat incrementaran el capital de màxima qualitat, però ara ja es computaran directament a l'any que comença. Al final del tercer trimestre del 2013, la ràtio de solvència es va situar en un 11,3%, tenint en compte els recursos propis totals, sent un 10,8% el seu capital principal, segons les dades facilitades en l'última roda de premsa de resultats. Les noves exigències de capital incloses a les normes de Basilea III, que es tenen en compte progressivament a partir de l'1 de gener del 2014, tindran en compte la fotografia del 31 de desembre del 2013. D'aquí s'entenen les presses de CatalunyaCaixa en tancar l'acord amb els fons d'inversió.

De fet, el traspàs de l'àrea immobiliària al sector bancari espanyol s'ha convertit en una moda durant els últims mesos. A més de CatalunyaCaixa (va ser precisament la primera a fer-ho), Bankia, CaixaBank, Santander i Banco Popular han seguit el patró marcat per la reducció de costos. Tots els compradors han estat consultores o fons d'inversió estrangers.

El Popular, també

Curiosament, l'última entitat que s'ha apuntat a la tendència, el Popular, ha venut l'àrea immobiliària als mateixos protagonistes que CatalunyaCaixa. En aquest cas, els compradors gestionaran 15.850 milions en actius adjudicats i crèdit promotor, amb un cost de 800 milions, la xifra rècord pactada en aquesta mena d'operacions.

Banco Popular mantindrà una participació en la gestora i, igualment que a CatalunyaCaixa, ha d'acabar de pactar tota una sèrie de serrells. L'entitat catalana en mans del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) té pendent la venda d'altres actius, com part de la xarxa d'oficines que, de moment, no ha trobat comprador.

Tot aquest procés per reduir la dimensió de l'entitat que presideix José Carlos Pla, pilotat pel FROB i la Comissió Europea (CE), té com a últim objectiu la seva subhasta, que podria produir-se a principis del 2014. Els desitjos del ministre d'Economia, Luis de Guindos, se centren a traspassar CatalunyaCaixa al sector privat tan aviat com sigui possible, però el FROB vol anar amb peus de plom per evitar els fracassos dels dos últims intents.

L'entitat va tornar a presentar beneficis el tercer trimestre del 2013. Va aconseguir uns resultats positius de 187,3 milions, que preveu engreixar a finals de l'exercici fiscal. El marge d'interessos es va situar en els 382,6 milions, amb una reducció interanual del 5,3%.

Però al marge de la rendibilitat de l'entitat, falta per saber l'interès que despertaria en una subhasta, tenint en compte l'esgotament de la gran banca espanyola i d'entitats com CaixaBank i Banc Sabadell, que precisament han estat les més actives en la consolidació del sector els últims anys.

L'última adjudicació de Novagalicia al veneçolà Banesco ha consolidat una via ja oberta per aquesta mateixa entitat fa uns mesos, quan es va quedar Banco Etcheverría i pel fons Apollo, que va comprar Evo. En la roda de premsa de resultats de CatalunyaCaixa, el mateix José Carlos Pla va admetre que els fons d'inversió estrangers confirmaven el seu interès pel mercat financer espanyol. Ara falta que aquestes perspectives inversores de fons i bancs internacionals es concretin en la pròxima subhasta.

Més continguts de