CAPITAL RISC
Economia 10/11/2013

Desapareix l'apagafocs de tots els governs

Catalana d'Iniciatives tanca després de 20 anys i d'haver invertit en 94 empreses

i
Toni Garganté
3 min

BarcelonaCatalana d'Iniciatives es va crear el 1993, fruit de la crisi postolímpica i de la fusió d'Iniciatives i de la Societat Catalana de Capital Risc (SCCR), els respectius braços inversors de l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat, fundats set anys abans. La seva integració va ser el primer acord per unir forces entre socialistes i convergents a una banda i l'altra de la plaça Sant Jaume, un pacte sense precedents que anys després es va reproduir en els òrgans de govern de la Fira de Barcelona. Però les coses han canviat molt i, vint anys després, l'empresa ha convocat una junta d'accionistes per al 5 de desembre amb la intenció d'aprovar-ne el tancament ordenat.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Iniciatives era un cas atípic en el món del capital risc espanyol, una estranya unió de la col·laboració pública i privada. La intenció va ser bona, amb resultats positius els primers anys. L'ànima de la primera etapa de la societat, Francesc Raventós, va destacar el 2005 que en els primers 11 anys les plusvàlues (els guanys) generades havien estat de 32 milions d'euros. Les dues administracions catalanes van augmentar la participació inicial fins al 28% del capital, mentre que la resta estava en mans de diverses empreses catalanes.

Ja en aquesta primera època van proliferar diverses operacions d'inspiració pública de difícil viabilitat econòmica, només enquadrades en el reequilibri industrial català i en la necessitat d'apagar incendis empresarials. Catalana d'Iniciatives (sense comptar amb algunes participades heretades de les dues entitats fusionades que van suspendre pagaments) va arribar a comptar amb el 2,5% del capital de La Seda de Barcelona i el 4,5% del d'Ercros, dues empreses químiques que es va especular que podrien acabar fusionades. El govern de CiU va encarregar a l'equip de Raventós la formació d'un nucli dur d'accionistes per a Ercros, un desig que va acabar en no res.

Altres projectes d'interès públic van tenir un final feliç, com la Torre de Collserola, el World Trade Center i la participació en el projecte d'ampliació del moll d'inflamables del Port de Barcelona, a través de Mepsa.

Un tercer grup d'inversions van quedar a mig camí, amb rendiment econòmic però amb una dimensió que superava la seva capacitat de creixement. Va ser l'aposta pel cable a Catalunya, amb el desenvolupament de Multimedia Cable, un projecte pioner però que va acabar en mans de Menta-Auna i posteriorment ONO. Eren anys d'una certa eufòria: es va arribar a obrir una seu a Madrid i es pensava a invertir fins i tot a l'Amèrica Llatina.

Nova estratègia

El 2005 Catalana d'Iniciatives va començar a gestar un canvi d'estratègia per participar en menys empreses i protagonitzar inversions més grans. El conseller delegat, Francesc Raventós, va ser substituït per Rafael Suñol. Manel Albanell va seguir com a director general. La societat ja havia començat a madurar també un canvi del sistema per finançar les participades. Catalana d'Iniciatives es va constituir com una societat anònima, tot i que, segons fonts del sector, en aquell moment ja quedava clar que era molt millor canalitzar els nous projectes a través d'un fons.

El 2008 Rafael Suñol va afirmar que l'entitat volia endegar un fons de 100 milions, una idea que no es va arribar a produir. A partir de llavors, i amb l'esclat de la crisi, l'empresa va començar a perdre pistonada. El principal problema ja no era fer noves inversions (des del 2010 no se n'ha fet cap), sinó poder desinvertir. Actualment, Iniciatives participa en nou empreses, de les qual només segueixen vives tres (vegeu el quadre). La resta estan en procés de liquidació, fins i tot amb uns quants processos judicials entremig.

L'entrada de la participada Iesa al capital de Spanair va ser el final, la puntada definitiva, però no pas la principal raó de la liquidació. L'aerolínia va provocar un forat de més de 12 milions, amb dues reduccions de capital en pocs mesos, però la decisió de posar punt final a Catalana d'Iniciatives ve de més lluny, de la falta de flexibilitat d'un model obsolet. La mateixa societat ha reconegut que el capital risc es mou ara a partir d'instruments de durada limitada i gestors especialitzats. En els 28 anys d'existència, la societat ha estat en 94 projectes, amb 172 milions d'inversió, i ha repartit 27,5 milions en dividends als socis públics i privats.

La crisi de les compres amb directius

Moltes de les inversions de Catalana d'Iniciatives es van fer seguint el model de suport als equips directius que ja estaven en una empresa en cas que l'accionista de referència marxés, o amb l'entrada d'un equip nou, cosa que en l'argot del sector es coneix com a MBO i MBI. En tots dos casos, la cúpula directiva prenia una participació al capital. A partir de la crisi del 2007, aquesta mena de projectes van començar a minvar seguint la mateixa davallada del sector. Segons la mateixa societat catalana, que cita dades de l'OCDE, el 2012 les inversions representaven el 60% del que havien estat sis anys enrere.

stats