Espanya pateix una nova jornada negra als mercats
El ministre d'Economia assegura que, "per descomptat", Espanya no es planteja demanar el rescat a Europa. Els mercats, però, viuen una nova jornada negra. La prima de risc puja amb força i la borsa cau.
MADRID.Cada cop més acorralat pels mercats i amb el rescat total deixant de ser un tabú, el govern espanyol insisteix amb força en l'estratègia de passar a les institucions europees tota la responsabilitat de l'actual volatilitat financera, que sembla no tenir fi. Amb una actitud de certa impotència, el ministre d'Economia, Luis de Guindos, va dir ahir que l'executiu "ha fet tot el que s'havia de fer", i que per tant està en mans d'Europa -especialment del Banc Central Europeu (BCE), que no va citar- frenar l'escalada de la prima de risc.
Ahir el diferencial entre el bo espanyol i alemany a deu anys va tornar a assolir un màxim històric, fins als 632 punts, 16 més que a l'obertura, amb un interès del 7,49%, una xifra insostenible durant molt de temps. L'Íbex-35 va caure un 1,10%, tot i que durant la jornada ho va arribar a fer un 5%.
Des de Brussel·les, però, les coses es veuen des d'un altre prisma. El comissari europeu de Competència, Joaquín Almunia, va instar ahir Madrid a adoptar més mesures d'ajust -una reclamació que també va fer el Banc d'Espanya- i a demanar formalment que els diners del fons de rescat europeu s'utilitzin per comprar bons sobirans, una opció que es va aprovar a l'última cimera europea com a solució per a la crisi de deute, però que fins ara no han activat Espanya ni Itàlia, segons informa Laia Forès des de Brussel·les.
Sona com un diàleg de sords: Madrid fa un crit d'auxili i Brussel·les li replica que només ha de demanar ajuda. La qüestió, però, és més complexa, perquè la petició implicaria nous ajustos, motiu pel qual el govern de Mariano Rajoy es resisteix a fer-ho, a més de l'estigma de més intervenció que suposaria. "No s'ha plantejat demanar res", van explicar a l'ARA fonts d'Economia.
És a dir, l'executiu sembla decantar-se per l'opció que sigui el BCE qui compri deute al mercat secundari, ja que en teoria implicaria contrapartides menys importants. Una possibilitat, però, que no es produeix des de fa 19 setmanes i que el president de l'organisme, Mario Draghi, va allunyar aquest cap de setmana.
Nova reclamació al BCE
El ministre De Guindos opina el mateix però va fer esforços per no demanar obertament al BCE que actuï, com sí que va fer la setmana passada amb vehemència el titular d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, en titllar el banc de "clandestí". "Hi ha situacions d'irracionalitat en el comportament dels mercats, de nerviosisme extrem. No tot pot ser abordat pels governs. [... ] Ha de ser abordat des d'altres punts de vista, amb determinades actuacions molt específiques, perquè no només afecten Espanya", va dir De Guindos en declaracions als periodistes al Congrés.
No va mencionar el BCE però sí que ho va fer durant la seva compareixença per explicar el rescat europeu a la banca. Va subratllar que cal tenir una "enorme prudència" amb la institució però que "tots estaríem d'acord amb actuacions en moments d'especial inquietud".
El discurs del ministre és doble: admet que necessita la solidaritat d'Europa però alhora assegura rotund que "per descomptat" no es planteja demanar un rescat complet de l'economia espanyola. La justificació és que Espanya és "solvent", "té capacitat de creixement" i "no té els problemes d'altres països" que sí que van ser rescatats. "Si aconseguim convèncer els mercats que estem posant en ordre les finances, la solvència de l'economia espanyola serà evident", va dir. El comissari Almunia tampoc creu necessari que l'Estat sol·liciti un rescat total perquè "pot sortir-se'n" amb les mesures que inclou el rescat bancari.
Per l'analista d'IG Markets Daniel Pingarrón, només la compra de deute per part del BCE o del fons de rescat podran evitar la caiguda d'Espanya al mateix precipici del rescat que Grècia, Irlanda i Portugal. L'analista posa com a data límit l'octubre, quan el Tresor afronta venciments de deute de 30.000 milions. "Espanya s'està finançant a nivells insuportables però amb certes dificultats podria aguantar dos mesos", comenta.
Enmig d'aquest panorama, el president Rajoy va apel·lar ahir a afrontar la crisi amb "la mateixa recepta i medicina dels esportistes: treball, esforç, dedicació i perseverança". Avui , però, el Tresor haurà de passar de l'èpica a la realitat en la nova prova que afronta en intentar captar entre 2.000 i 3.000 milions en lletres a tres i sis mesos.
