GUERRA DE L'AIGUA

El Govern tornarà els beneficis d'Acciona a ATLL si es desfà la venda

El concurs establia una indemnització dels guanys previstos en els primers cinc anys

El plec de condicions de la concessió d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL) amaga una sèrie d'obligacions de pagaments i indemnitzacions que haurà d'afrontar la Generalitat, més enllà de retornar el primer pagament de 298 milions d'euros que va realitzar la societat adjudicatària encapçalada per Acciona a finals de l'any passat. El Govern haurà de retornar els "resultats d'explotació del pròxim quinquenni i la pèrdua del valor de les obres i instal·lacions que ja no li hagi de revertir", segons estipula l'article 55 del llibret de la subhasta sobre danys i perjudicis en cas que els tribunals anul·lin la concessió.

El càlcul d'aquests guanys es fa extremadament difícil perquè "es refereix a beneficis futurs dels pròxims cinc anys", segons Salvador Milà, diputat al Parlament per ICV. Per si no n'hi hagués prou, el mateix article preveu que "l'administració haurà de fer un pagament directe i separat a les entitats financeres". És a dir, els costos que previsiblement tindran els bancs que van prestar el crèdit pont amb el qual es va fer el primer pagament el desembre del 2012. El beneficiari seria el banc BTG Pactual, que va aglutinar el préstec pont i el juny passat renegociava les condicions per renovar-lo.

De fet, el mateix president d'Acciona, José Manuel Entrecanales, es va referir a l'afer d'ATLL en l'última junta d'accionistes de fa tres mesos, durant la qual va argumentar que, si se suspenia la concessió, es recuperarien els 298 milions. El Govern hauria de retornar aquesta quantitat, però també afrontar una triple indemnització. La primera es refereix al rescabalament del valor de les obres realitzades a les depuradores i altres actius de la concessió. La segona es concretaria en el referit pagament dels beneficis dels primers cinc anys i, finalment, la responsabilitat sobre els costos financers de l'operació.

La Generalitat espera

El consorci liderat per Acciona es va imposar a Agbar en el concurs per ATLL. Aquest últim grup va recórrer la subhasta, i l'Òrgan Administratiu de Recursos Contractuals (OARCC), que supervisa l'adjudicació de contractes públics, va donar la raó a Agbar, de manera que tots els actors van iniciar una sèrie de recursos. Un portaveu del departament de Territori i Sostenibilitat va indicar que la Generalitat no es pronunciarà en un cas judicialitzat.

L'abast de la crisi d'ATLL als jutjats compta amb dos fronts. D'una banda, el Tribunal Suprem s'ha de pronunciar sobre les mesures cautelars demanades, mentre que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ho ha de fer respecte al fons de la qüestió. Les mateixes fonts van afegir que la Generalitat "ja ha avisat que el cost de revocar la concessió és molt elevat" i difícil d'assumir. El conseller de Territori, Santi Vila, i el d'Economia, Andreu Mas-Colell, ja ho havien indicat durant les seves compareixences davant el Parlament a l'agost.

En tot cas, la responsabilitat de l'administració catalana en l'afer és de compromís total, perquè el passat 5 de juliol va enviar una carta a BTG Pactual en què reconeixia els costos davant d'una possible rescissió del contracte. A més, les indemnitzacions al consorci d'Acciona no es poden compensar en concepte d'altres obres o de deutes que la constructora hagi contret amb la Generalitat. Acciona i BTG Pactual es van endur la concessió d'ATLL durant 50 anys per un valor de 1.047 milions, dels quals ja en va pagar una tercera part, que va servir per reduir el dèficit del 2012. El pagament d'una indemnització, per tant, també afectaria el dèficit de la Generalitat en el futur.

Més continguts de