Inoxcrom reneix com a cooperativa

BarcelonaInoxcrom, una marca catalana de plomes estilogràfiques i bolígrafs amb 70 anys d'història, ressuscita de la mà de cinc exempleats que s'han constituït en cooperativa. Desvinculats ja de l'empresa, després d'un llarg periple de crisi que va derivar en un concurs de creditors (antiga suspensió de pagaments), aquests extreballadors han capitalitzat l'atur per engegar un projecte que, d'entrada, busca retornar a les papereries una marca mítica. Amb el temps, esperen que la marca pugui tornar a donar feina al màxim nombre d'empleats que van perdre el seu lloc de treball en la llarga crisi que va patir Inoxcrom i que va desembocar en el concurs de creditors el 2012 i la liquidació i venda de la unitat productiva, va explicar un dels fundadors de la nova cooperativa, Toni Sánchez.

La nova Inoxcrom ja té el primer catàleg de productes enllestit i està pendent de rebre les primeres comandes per fer-les arribar als clients. Els contactes amb possibles compradors i proveïdors són esperançadors, van explicar els socis. Però triar els nous productes no ha estat fàcil. "Ens ha costat molts mesos buscar proveïdors a fora, a Europa, a l'Àsia, que ens donessin uns estàndards de qualitat d'acord amb el que mereix la marca, però ho hem aconseguit", va explicar Jordi Villanueva, un altre dels impulsors del projecte cooperatiu.

La fabricació es fa a fora perquè, després del concurs de creditors, el jutge va adjudicar la unitat productiva als llavors amos d'Inoxcrom, l'empresari Sebastià Clotet, que va quedar-se les màquines i els 60 empleats que quedaven a la planta del Bon Pastor, però no la llicència de la marca, que era propietat de Manuel Vaqué, fill del fundador, ara cedida als treballadors. Però l'objectiu a mitjà termini, si la rebuda al mercat espanyol és bona, és poder tornar a fabricar a Catalunya. "De moment, sorprenentment, hem trobat una cooperativa catalana que ens fa l'empaquetatge i la idea és que tot el que puguem fer aquí s'acabi produint a casa", va afegir Villanueva.

Facilitats de finançament

L'aventura en el món cooperatiu per a uns socis que mai abans havien treballat per compte propi està resultant d'entrada satisfactòria. "Hem trobat una gran acollida entre altres cooperatives catalanes, molta col·laboració", va explicar Sánchez a l'ARA. I van topar amb tota una excepció en els temps que corren de falta de liquiditat: "Hem descobert el món de les finances cooperatives, on hem trobat un crèdit amb unes condicions molt correctes i sense avals personals", va afegir Villanueva.

Tots ells han assumit un risc per tirar endavant el projecte capitalitzant l'atur i esperen que l'aposta doni fruits. "La marca ens ha obert moltes portes", reconeixen. Els productes Inoxcrom, firma creada el 1942 a Barcelona, van marcar tota una època. Destaca la ploma estilogràfica Inoxcrom 55 (amb el caputxó cromat, com bona part de la gamma que identificava la marca). "La portaven tots els mestres d'una generació i ara molts jubilats", va explicar Sánchez.

Inoxgrup s'ha bolcat en la recerca de clients, principalment a Catalunya i a Madrid, però no renuncia a cap racó del mercat espanyol on puguin sorgir oportunitats. Al món cooperatiu català també hi tenen clients potencials, com ara la cooperativa Abacus, amb qui reconeixen alguns contactes inicials i una "bona rebuda" dels seus productes.

El conflicte per la marca

La idea de constituir-se en cooperativa arrenca del tortuós procés judicial -iniciat el 2009 i que va durar dos anys-, que va derivar en un agre enfrontament entre els nous amos d'Inoxcrom, amb Sebastià Clotet al capdavant, i la plantilla. Les tres germanes Vaqué van desvincular-se de la gestió de l'empresa, ja en plena crisi el 2009, venent-la per un euro a l'empresari Albert Novel, que mesos després en va acabar cedint el control a Clotet.

Pel camí, Inoxcrom va anar directament al precipici acumulant pèrdues i amb una facturació de 14 milions, quan abans de la crisi havia superat els 70. La plantilla, de més de 400 treballadors el 2009, va acabar reduïda a 60 al final del procés concursal l'any passat. La unitat productiva es va adjudicar a qui ja llavors era el propietari de l'empresa, Clotet, però la marca no anava inclosa en la venda. Vaqué havia arribat a un acord amb els exempleats per cedir-los la llicència, tal com consta en el registre de marques i patents espanyol.

Clotet va registrar una nova marca amb el mateix nom, Inoxcrom, però afegint dos puntets al logo i canviant-ne la tipografia per diferenciar-la de l'original. Ara hi ha dues webs que es diferencien per l'extensió: la .es , de la nova cooperativa, i la .com , de l'empresa en mans de Clotet. Els fundadors de la cooperativa reclamen que d'Inoxcrom només n'hi pot haver una i no descarten que l'assumpte acabi als tribunals.