PUGNA EMPRESARIAL

L’Estat força les patronals a competir pels diners de la formació contínua

L’entrada d’acadèmies privades i el paper incert de les cambres amenaça el control dels agents socials

Les patronals es veuen abocades a una competència molt més ferotge per captar els recursos per a formació contínua (la que va dirigida als treballadors en actiu), que fins ara gestionaven juntament amb els sindicats. La reforma impulsada pel govern espanyol ha fet saltar pels aires el model i ha obert la gestió dels 1.800 milions d’euros de formació contínua a un nou règim de “concurrència competitiva”, que a la pràctica dóna entrada a les acadèmies privades per fer aquesta activitat i que farà créixer la competència entre les mateixes patronals en un moment crític per garantir ingressos, segons explica una font de la patronal CEOE a l’ARA. Els fons s’han reduït dràsticament des del 2011, quan eren 2.400 milions en total.

La patronal espanyola, sobre qui recau la negociació directa amb el ministeri d’Ocupació juntament amb els sindicats CCOO i UGT, bull d’indignació i defensa que aquests fons (que recapta la Seguretat Social a través de les quotes que paguen les empreses i els treballadors) han de ser gestionats pels agents socials com fins ara. La tensió ha anat in crescendo a les últimes reunions del comitè executiu de la CEOE fins a cristal·litzar aquesta setmana en una candidatura de descontents que vol desbancar Joan Rosell com a president de l’organització en les pròximes eleccions al desembre. Els crítics acusen Rosell de doblegar-se a una reforma que traspassa “línies vermelles” per als empresaris.

Els empresaris acusen el ministeri d’Ocupació de desvirtuar el caràcter finalista d’aquests fons per a formació contínua i utilitzar-los per a altres finalitats com la formació dels aturats, que es nodreix de les polítiques actives d’ocupació. “S’han de marcar línies vermelles i una ha de ser el caràcter privat dels fons”, va dir un empresari de la CEOE a Rosell segons consta en les actes d’una reunió recent a les quals ha pogut accedir l’ARA.

A sobre s’hi afegeix la incertesa pel nou rol de les cambres de comerç, a qui la nova llei de cambres atorga protagonisme en àmbits com la formació d’una manera difusa, cosa que afegeix desconcert a les patronals sobre quins fons públics tindran i d’on sortiran: “Tot i que no sigui estrictament formació contínua, és possible que el govern pretengui utilitzar els fons de formació contínua”, apunten les mateixes fonts. Les cambres, desproveïdes dels ingressos de les quotes obligatòries que pagaven les empreses fins al 2011, també s’han vist abocades a prestar serveis a les empreses per garantir-se la rendibilitat i ofereixen cursos de formació en competència amb el rol desenvolupat per les patronals. La creació de la Cambra d’Espanya i el paper discret que l’Estat li ha reservat a la CEOE en aquest ens (només un 11% dels membres del ple vénen de la patronal espanyola) alimenta la desconfiança.

La negociació de cara al nou model que el govern espanyol ja vol aplicar l’any que ve està oberta i alguns demanen a Rosell pressió màxima al ministeri. “La convocatòria de programes del 2014 va signar-se a l’estiu enmig d’amenaces del ministeri, que va arribar a dir que no trauria la convocatòria si la CEOE no hi donava suport. A canvi, Rosell va haver d’afrontar crítiques internes per avenir-se a signar, segons explica un altre empresari de la CEOE consultat per l’ARA.

Model català

A Catalunya, Foment del Treball i Pimec (les patronals més representatives) estan atentes a les notícies que van arribant de la Fundación Tripartita para la Formación en el Empleo, de Madrid. Aprofitant el debat obert, però, patronals com Pimec reclamen que la gestió dels fons de formació contínua es retorni a les comunitats autònomes i els programes es decideixin a Catalunya i no vinguin dictats pel BOE com fins ara. “Defensem que la proximitat és la millor garantia d’una resposta que sigui adequada a les necessitats de formació que tenen les empreses, especialment les pimes -defensa una portaveu de Pimec-. Hi ha sentències del Tribunal Constitucional que reconeixen la competència de les comunitats autònomes en matèria de formació contínua als treballadors”, afegeix.

Pimec, juntament amb Foment del Treball, defensa el manteniment dels fons en mans dels agents socials. “No es tracta d’una batalla pels diners, sinó per garantir un model útil per a les empreses i nosaltres som els que les representem”, afegeix la portaveu de Pimec.

Els recursos que es gestionen a nivell català han caigut dels 60 milions el 2011 als 20 milions. En el cas de Catalunya, el repartiment dels recursos es vehicula a través d’un òrgan paritari en què participen els agents socials i econòmics i la mateixa Generalitat: el Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya. Pimec defensa el bon funcionament d’aquest òrgan, que ha garantit fins ara el consens a l’hora de repartir els fons.

Més continguts de