BARCELONALa prioritat absoluta dels governs de la Unió Europea passa per l'austeritat. Els estats incomplidors, com l'espanyol, han de pidolar sovint suport i facilitats per satisfer uns objectius cada cop més complicats i la Comissió Europea vigila que s'apliquin els acords imposats. Més enllà dels dèficits, les primes de risc i els ràtings de les agències de qualificació, pot semblar que hi hagi el buit, i n'hi ha que critiquen la insensibilitat social de la UE a l'hora d'imposar les restriccions financeres, però la realitat té matisos. De fet, els estats tenen uns objectius de creixement sostenible pactats el 2010 i que, malgrat que també són d'obligat compliment, ara pocs governs els recorden. I les retallades allunyen Espanya de les metes fixades i això pot comportar sancions per als incomplidors a mitjà termini.
El primer intent per esdevenir l'economia més competitiva i sostenible del món en deu anys va arribar el 2000 amb l'estratègia de Lisboa. Va acabar sent un fracàs. Les institucions europees van interpretar que els estats havien incomplert els compromisos perquè eren voluntaris i estaven lligats a un seguiment poc acurat. Per això el 2010 es va tornar a debatre un programa per assolir unes metes similars, però aquest cop es va establir que fos de compliment obligat i que la Comissió Europea en fes el seguiment.
El pla, anomenat Estratègia Europa 2020, fixa uns objectius concrets en cinc àmbits que es traslladen en una aplicació diferent per a cada estat membre, segons el punt de partida. Per facilitar-ne l'assoliment, el programa planteja l'aplicació de set "iniciatives emblemàtiques" coordinades a escala europea. A més, la Comissió utilitza les mateixes anàlisis sobre el compliment dels objectius de dèficit per verificar que els països encaren bé els objectius del pla. I en els mateixos informes en què es fan indicacions sobre les polítiques d'austeritat també s'hi inclouen les recomanacions -de compliment obligat- per arribar al 2020 amb els deures fets. De fet, l'Estratègia Europa 2020 comprèn des dels objectius de dèficit i atur fins a les emissions de CO i la despesa en recerca i desenvolupament. I qui ho incompleixi pot ser sancionat.
Espanya, que ha empitjorat en cinc dels vuit dels objectius que ha d'assolir, està estancada en un i tan sols millora en dos. Té el repte de situar la taxa d'ocupació en el 74% i, en canvi, l'ha rebaixada del 63,7% al 61,6%. També ha de doblar la despesa en R+D, però l'ha reduïda lleument. Fonts de la Comissió Europea lamenten que Madrid encara no els hagi remès cap pla contra l'atur ni contra l'abandonament escolar, dues variables en què l'Estat és líder a Europa. Havia d'adjuntar-los als informes de la situació de les finances del març, però encara els esperen.
Requeriments desatesos
De fet, en el mateix text de recomanacions de la CE en què s'instava l'Estat a apujar l'IVA i retardar l'edat de jubilació, que tan ràpid ha atès Mariano Rajoy, Brussel·les també reclamava a Madrid que incrementés la despesa en R+D i que augmentés els recursos per lluitar contra el risc de pobresa de les famílies i per al benestar dels infants. Dos requeriments ara per ara ignorats. Fins i tot els aspectes en què l'Estat portava una bona dinàmica estan en perill d'estancar-se. Brussel·les no veu amb bons ulls la fi de les ajudes a les energies renovables, que en podria aturar la implantació. I l'increment de les taxes universitàries pot fer perillar també l'assoliment de l'objectiu de la població amb estudis superiors.
Ara per ara, la CE no pressiona el govern espanyol perquè entén que l'incendi actual és el dèficit desbocat, però avisa que els objectius de creixement sostenible es mantenen. Quan les finances estiguin controlades, Madrid haurà de refer el camí perdut. "Hi ha obligacions que cal cobrir, però també cal una política a mitjà i llarg termini coherent amb l'Estratègia 2020", apunten fonts de la Comissió.
