L'expresident de la CNMV diu que no podia vetar les preferents
Julio Segura admet que aquests productes es van vendre malament
BarcelonaEl que va ser president de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) entre el 2007 i l'octubre del 2012, Julio Segura, va parlar bastant clar ahir davant la comissió de caixes del Parlament. Segura va afirmar que el regulador no tenia durant el seu mandat, ni ara, potestat per prohibir la venda de participacions preferents ni per imposar fortes sancions, i va carregar contra els bancs i caixes que van vendre aquest tipus de productes pagant primes als treballadors de les oficines. Segons Segura, "hi va haver errors comercials: el problema van ser els incentius que van rebre els empleats" de les entitats a l'hora de recomanar aquests productes financers complicats a 600.000 ciutadans catalans, uns quatre milions a tot l'Estat.
D'una banda, va emfatitzar que es van col·locar preferents com si fossin dipòsits a termini i, de l'altra, va explicar que els problemes s'haurien pogut evitar si s'hagués pogut separar l'emissió de la comercialització. És a dir, "és difícil separar l'assessorament de la venda d'un mateix producte", va reblar Segura.
Segura va explicar que tot va anar bé fins que les entitats van anar pagant el cupó i el mercat de compra-venda de les preferents va poder casar operacions entre clients de la mateixa entitat. Tot va canviar a partir del 2010, quan van aflorar les primeres pèrdues a les antigues caixes. Segura va recordar que, fins al 2008, les emissions de preferents eren molt petites. Però a finals d'aquell any les caixes van poder comptabilitzar aquests productes com a capital de màxima qualitat, cosa que va provocar una carrera d'emissions a partir del 2009.
Conversions i pèrdues
Tot plegat, més d'11.300 milions d'euros emesos aquell any, gairebé la meitat del saldo viu de 23.000 milions existent (les emissions del 2006 no van arribar ni als 100 milions i les del 2008 van ser de 1.000 milions). La conversió de les preferents en accions de les entitats i en altres productes ja és prou coneguda, igual que les pèrdues produïdes. En aquest sentit, l'expresident de l'organisme regulador va destacar -davant les repetides preguntes dels diputats- que la CNMV no podia fer cap feina "preventiva", perquè si no "hauria hagut de tenir inspectors en les 24.000 sucursals del sector financer". Una situació impossible, tenint en compte que només comptava amb 18 inspectors.
Julio Segura, l'únic dels 13 compareixents convocats que es va presentar ahir al Parlament, va indicar que durant la seva presidència a la CNMV es van incoar sis expedients sancionadors a entitats i que onze més estaven en procés d'obertura. A banda, l'organisme oficial va donar la raó als usuaris en un 60% de les reclamacions rebudes, en un altre 20% es va endur la raó l'entitat financera i en la resta la CNMV no es va pronunciar.
En tot cas, el que va voler recalcar Segura és que, del primer percentatge, només en un 5% les entitats van fer cas de la resolució. Això sí, Segura va afirmar que si el client ha interposat posteriorment una demanda judicial o un arbitratge, l'opinió de la CNMV sempre compta. També hi va haver crítiques per al Banc d'Espanya. Segura va indicar que no es va reunir amb cap càrrec del banc regulador sobre el tema de les preferents. El govern espanyol tampoc va fer seves cap de les quinze recomanacions que va incloure en un informe que li va fer arribar.
El Parlament vol tornar a citar 11 personalitats
El Parlament de Catalunya ha demanat a la seva presidenta, Núria de Gispert, que demani una segona citació a les 11 personalitats que ahir no van comparèixer (el PP va s'hi va oposar). ICV fins i tot pretén que es presenti una denúncia davant la Fiscalia. Ahir només va comparèixer Julio Segura, mentre que la presidenta del banc dolent, Belén Romana, ho farà dilluns vinent. El ministre d'Economia, Luis de Guindos, que va acceptar participar en un ple per explicar-se, també rebrà la nova carta, si la mesa del Parlament ho decideix. D'entre els convocats ahir hi havia el secretari d'estat d'Economia, Fernando Jiménez, i el governador del Banc d'Espanya, Luis María Linde, així com els exministres Elena Salgado i Pedro Solbes, i els exgovernadors Miguel Ángel Fernández Ordóñez i Jaime Caruana.
