L’ocupació pública recupera el pols
El nombre d’assalariats a les administracions creix a Espanya per primer cop en dos anys i mig
BarcelonaLes xifres de l’Enquesta de Població Activa de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) del primer trimestre corroboren el missatge en què insisteix el govern espanyol, quan assegura que les retallades al sector públic han tocat fons. L’INE recull el primer augment trimestral d’assalariats del sector públic dels últims dos anys i mig. L’ocupació recupera les constants vitals després de la caiguda ininterrompuda des de mitjans del 2011 [vegeu gràfic]. Entre el gener i el març el nombre d’assalariats va créixer en 11.100 persones. Malgrat això, el total d’empleats públics és avui molt més baix, amb una pèrdua acumulada de 386.000 assalariats des del pic del tercer trimestre del 2011. L’ocupació al sector públic va créixer en la primera etapa de la crisi, fins que el 2012, amb el PP acabat d’arribar al govern, va començar el pla d’austeritat i reconducció del dèficit al dictat de Brussel·les.
Si es mira l’evolució a Catalunya, el creixement de 4.600 empleats públics de l’últim trimestre deixa en 405.100 persones el total (17.800 menys que fa dos anys). L’INE no especifica per a quines administracions treballen aquests nous assalariats i, en qualsevol cas, la xifra s’ha d’agafar amb precaució, aconsella el catedràtic d’economia aplicada de la UAB Josep Oliver. Una enquesta com l’EPA, que es fa a partir d’una mostra de 60.000 famílies, va perdent fiabilitat a mesura que es vol entrar en els detalls i la mostra estudiada es va fent petita. “Per poder fer afirmacions contundents a nivell territorial caldria saber del cert la mostra catalana, però sí que se’n pot treure la impressió d’un canvi cap a l’estabilització, ja que el sector públic deixa enrere la destrucció”, diu Oliver.
Les dades no donen detalls, però escoltant els sindicats és poc probable que l’increment d’assalariats públics a Catalunya s’hagi donat a l’administració de la Generalitat. Els representants dels treballadors lamenten que les retallades de la paga extra de Nadal es mantindran per tercer any consecutiu i que els interins segueixen amb la reducció d’un terç de jornada i de sou.
En canvi, en el cas de la plantilla de funcionaris públics de l’Estat, el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, va anunciar a l’abril un increment (petit) de 1.300 places per a aquest any i va posar èmfasi en el fet que, tot i no ser un “creixement expansiu”, sí que volia ser un gir en les retallades dels últims temps.
Escoltant aquests anuncis de l’executiu espanyol, l’ocupació pública pot ser davant d’un canvi lleuger en positiu que es mantingui els pròxims trimestres. Però el professor Oliver apel·la a la prudència: “Som en un procés electoral -el de les europees- que pot condicionar decisions, no es poden treure conclusions ni parlar de tendència encara”, opina.
Interrogants sobre el dèficit
L’increment d’efectius a la funció pública que apunta l’EPA afegeix interrogants sobre com s’ho farà el govern espanyol per seguir retallant el dèficit públic i complir amb el que exigeix Brussel·les. Contractar més personal públic vol dir despesa en sous que cal compensar amb més ingressos, però l’executiu ha negat que es plantegi apujar els impostos. “Per reduir el dèficit no necessitem augmentar la pressió fiscal, sinó reduir la despesa total”, insistia dimecres passat Montoro. En canvi, el ministre va recordar que la rebaixa de l’IRPF tira endavant i serà una part important de la reforma fiscal que presentarà al juny (tot i que l’estalvi per al contribuent no es notarà fins que hagin passat les eleccions generals del 2015).
El debat sobre el control del dèficit, tot i que ha quedat desplaçat interessadament per la proximitat de les eleccions europees, és vigent com mai. Sobretot si es té en compte que l’any passat un dels punts calents del desviament va ser el fort augment dels números vermells de la Seguretat Social. El dèficit de l’administració central i el de la Seguretat Social sumats van arribar al 5,49% (per sobre del 5,2% previst), la cota més alta des del 2010. Això vol dir que el 83% del dèficit total a Espanya, que va ser del 6,62%, va estar gestionat pel govern espanyol.
L’administració de l’Estat va ser la més incomplidora amb els objectius que s’havia marcat i va tancar el 2013 amb un 4,33% de dèficit, quan preveia un 3,8%. Per això, va sorprendre quan el govern espanyol va anunciar dimecres que aquest 2014 es proposa retallar el dèficit fins i tot més del que li exigeix Brussel·les. En el pla d’estabilitat enviat a la UE, l’executiu es compromet a reduir-lo al 5,5% i no al 5,8%, com estava previst. Per al 2016, manté que l’haurà rebaixat fins als 2,8%.
L’optimisme del govern de Mariano Rajoy s’estén també a l’ocupació, ja que calcula que a finals del 2015 s’hauran creat 600.000 nous llocs de treball i el PIB creixerà a nivells pròxims al 2%. Les projeccions són força més optimistes que les previsions d’estancament que fan organismes internacionals com l’FMI o la mateixa UE.
