REESTRUCTURACIÓ FINANCERA
Economia 30/07/2013

Loza diu que el consell va avalar la seva gestió

Es planteja retornar la indemnització de més de 10 milions que va cobrar de CatalunyaCaixa el 2008

i
Toni Garganté
3 min
LA GESTIÓ MÉS CRITICADA
 L'exdirector de CatalunyaCaixa, Josep Maria Loza, va defensar ahir la seva gestió a l'entitat, sotmesa a una pluja de crítiques.

Barcelona.Caixa Catalunya i després CatalunyaCaixa (l'entitat fusionada amb Tarragona i Manresa) va ser víctima del seu propi esperit fundacional d'entitat pública (la Diputació de Barcelona controlava el 30% dels òrgans de govern). L'exdirector general, Josep Maria Loza, va repetir ahir en diverses ocasions que la morositat de l'entitat era sempre més elevada que la del sector perquè tenia un perfil de client de renda mitjana i mitjana-baixa. Això provocava un nivell de passiu (recursos aliens) baix, amb uns resultats petits i un dèficit de capital gairebé crònic.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

A aquests aspectes cal afegir-hi que CatalunyaCaixa no ha estat mai líder en el seu mercat d'origen i que la diversificació d'ingressos ha estat escarransida. Finalment, l'aportació de l'obra social va passar dels 23 milions d'euros l'any 1998 als 75 milions el 2007. Loza va desgranar d'aquesta manera al Parlament els dèficits i les causes de la crisi de l'entitat, ara en mans de l'Estat.

Però l'exdirector general entre el 1998 i el 2008, al qual tots els excàrrecs de CatalunyaCaixa i representants sindicals que han passat aquest mes de juliol per la comissió de caixes del Parlament han identificat com el principal culpable de la fallida en la gestió, es va defensar i va insistir que totes les decisions importants es van realitzar d'acord amb els presidents (Antoni Serra Ramoneda i Narcís Serra), el consell d'administració, el departament d'Economia de la Generalitat i el Banc d'Espanya. "Senzillament, que ningú va saber preveure el tsunami que vindria", va explicar, tenint en compte que "quan vaig deixar l'entitat hi havia una taxa d'atur del 8,5%, que ha augmentat en més de 20 punts des de llavors". Aquest deteriorament de l'economia ha afectat més CatalunyaCaixa i n'ha multiplicat la morositat i el desastre immobiliari, va argumentar Loza.

Només va coincidir amb els seus predecessors a les compareixences de la comissió en identificar la compra de l'asseguradora MNA com el niu de tots els mals, que va obligar a emetre participacions preferents entre el 1999 i el 2001 per valor de 480 milions, amb l'objectiu de reforçar més endavant el capital. En aquest sentit, va explicar que les preferents es van col·locar des de les illes Caimán, un paradís fiscal, per una "qüestió de fiscalitat". L'expresident Antoni Serra Ramoneda, que va comparèixer després de Loza, va ser més explícit en aquest punt i va reconèixer obertament que li "repugnava", però que "si volies col·locar títols havies de passar per les illes Caimán", segons informa Europa Press.

Sobre les crítiques obertes del seu successor al càrrec, Adolf Todó, que va xifrar que Loza era responsable del 95% dels problemes de CatalunyaCaixa, l'exdirector general no va voler respondre-hi obertament, tot i que s'hi va referir indirectament a l'inici de la seva intervenció quan va dir: "Jo no vaig ser fitxat a cop de talonari ni per caçatalents". Loza va contraposar la contractació de Todó amb la seva llarga trajectòria a l'entitat. "Vaig viure físicament a les oficines perquè el meu pare era xofer [de l'entitat]". Fins i tot, en un moment de la compareixença va parlar del cansament que va experimentar al capdavant de la primer línia executiva, una de les principals raons que el van portar a presentar la dimissió el desembre del 2007 en una reunió en què va ser present el conseller d'Economia de l'època, Antoni Castells. Malgrat els insistents requeriments dels representants dels partits polítics a la comissió, que van xifrar en 10,7 milions la indemnització rebuda pel banquer, Loza no va concretar la xifra.

Com una prejubilació

Va explicar de manera confusa que va cobrar uns cinc milions, una compensació equivalent a sis anys i vuit mesos de sou (4,1 milions de salari fix, 950.000 euros d'aportacions al fons de pensions i 60.000 euros més de conveni especial). "Vaig demanar recuperar part de la pòlissa d'assegurances comuna als directius i ho vaig interpretar com una indemnització", que va aprovar el consell d'administració, va reblar.

Loza, que farà 65 anys el 2014, va cobrar per avançat els complements de pensions. A la pregunta de si s'havia plantejat tornar a l'entitat part de les quantitats cobrades, Josep Maria Loza va afirmar un lacònic "M'ho pensaré".

stats