TECNOLOGIA

Microsoft inicia la seva revolució cultural

Satya Nadella és al darrere de la decisió d’acomiadar 18.000 empleats per adaptar l’empresa als nous temps

Ara sembla que sí que es podrà dir allò de “nou conseller delegat i nova era a Microsoft”. Tal com va anunciar per carta als seus empleats fa una setmana Satya Nadella, que va substituir el febrer passat Steve Ballmer com a primer executiu de l’empresa que va fundar l’encara president Bill Gates, els canvis es notaran per fi. I a molts potser no els agradaran, perquè l’estratègia que aplicarà Nadella de cara al futur suposarà l’acomiadament de 18.000 dels 127.000 empleats que té Microsoft, un 14% de la plantilla.

No tota la culpa d’aquest dur ajust es deu als plans de Nadella ni té el mateix origen que l’acomiadament de 5.800 treballadors el 2009. El nou conseller delegat ha de gestionar l’herència rebuda de l’era Ballmer, per bé i per mal. Perquè si és cert que el conseller sortint li llega un benefici net el 2013 de 5.300 milions de dòlars i una companyia encarada als reptes del futur, també li deixa una plantilla sobredimensionada -a la qual se sumen els 30.000 empleats heretats de la compra de Nokia- i un model de negoci obsolet.

Ballmer va mantenir el tipus en una empresa que va créixer a gran velocitat en molt pocs anys. Va ser l’home correcte per dirigir amb mà militar una gran nau que es va incrementar en gairebé 90.000 empleats sota la seva batuta. Va mantenir en peu el negoci de la venda de sistemes operatius per a PC, la principal font d’ingressos de l’era Gates, i va saber tenir cura d’altres camps com el del programari per a servidors i per a empreses -que inclou el desenvolupament d’un núvol empresarial- o el maquinari per a l’oci, simbolitzat en la videoconsola Xbox.

Els últims dies de Ballmer

No obstant això, l’evolució de la tecnologia el va agafar amb el peu canviat i, després d’anys de lluitar pel ceptre del PC domèstic, es va trobar amb la revolució dels mòbils i les tauletes. D’un dia a l’altre, els usuaris van deixar de fer servir ordinadors per passar-se a les pantalles tàctils, i ja no van necessitar més el sistema operatiu Windows. Després de la revolució mòbil, els reis del programari van passar a ser iOS, d’Apple, i Android, vinculat a Google.

Ballmer va ser ràpid en la reacció i va desenvolupar tant la tauleta Surface com els sistemes operatius Windows 8 i Windows Phone 8. A més, es va assegurar de no perdre beneficis en el sector mòbil per dues vies. La primera va ser comprant patents que afecten el funcionament dels mòbils amb Android, de manera que cobra un percentatge de cada mòbil que es ven amb aquest sistema operatiu. De fet, guanya més amb aquesta estratègia -si més no qüestionable- que amb les vendes de llicències de Windows Phone.

La segona via per no perdre la revolució mòbil va ser la fagocitació progressiva de Nokia, abans líder mundial del sector i ara empresa absorbida per no haver sabut atendre els reptes del futur. La compra de Nokia per 4.400 milions de dòlars -un preu de ganga- garanteix a Microsoft tenir una línia de maquinari en què basar-se de cara a les seves futures estratègies de promoció de Windows Phone.

Potser de moment aquestes apostes no han resultat un èxit rotund, però permeten al nou conseller delegat dur a terme la seva revolució cultural, orientada a oblidar-se del client domèstic i centrar-se en el professional. També a pensar en el maquinari no com a ens aïllats -la visió de Ballmer i Gates- sinó com un gran tot unit per un núvol de programari -la visió de Nadella, que aspira a ser aquest “gran núvol unificador”, igual que hi aspiren Google, IBM, Cisco i fins i tot Apple-. Windows per a ordinadors seguirà existint amb Nadella, però serà un sistema professional, perquè la tendència és que l’ús del PC es restringeixi a aquest àmbit.

Objectiu Apple

Per contra, el nou executiu vol portar també la qualitat del seu programari de treball a altres dispositius i per això el seu primer gran moviment va ser tota una declaració d’intencions: presentar la primera versió d’Office per a tot tipus de dispositius, iPad d’Apple inclòs. A més, vol posar el focus en el sistema de sincronització de dades entre aparells Azure, una marca que aspira a convertir-se en líder del sector empresarial de núvols de dades. Amb aquest objectiu, Nadella està disposat fins i tot a regalar llicències d’ús de Windows.

Pel que fa al mercat dels smartphones, Nadella pot imitar l’estratègia Apple: una identificació entre maquinari i programari de manera que tot usuari assimili que un telèfon Nokia és una garantia perquè funciona amb Windows Phone. O bé podria seguir col·laborant amb altres fabricants. Hi ha una oportunitat de negoci en aquest sentit, perquè l’excessiva fragmentació d’Android genera molèsties tant a fabricants com a usuaris finals, i potser seria benvingut un nou sistema tancat i alternatiu a iOS que oferís solidesa i uniformitat.

Més continguts de