El Nobel premia tres teories divergents sobre els mercats

WashingtonCinc anys després de l'esclat de l'última gran crisi financera, l'Acadèmia Sueca de les Ciències va optar ahir per premiar l'etern debat sobre el funcionament racional o irracional dels mercats, però sense decantar-se per un plantejament en concret. El Nobel d'economia d'aquest any ha recaigut en tres acadèmics nord-americans que, malgrat les divergències entre les seves teories, han aconseguit "predir el curs ampli dels preus en períodes llargs de temps" d'entre tres i cinc anys, per exemple en accions, bons sobirans i béns immobiliaris. Els afortunats són Lars Peter Hansen i Eugene F. Fama, de la Universitat de Chicago, i Robert J. Shiller, de la de Yale.

Des de fa anys, Shiller era un dels eterns candidats a rebre el Nobel. Per tant, la seva designació no resulta sorprenent, però el que sí que ho és, segons els analistes, és que se l'hagi premiat a la vegada que Fama, que se situa als antípodes dels seus plantejaments. "És difícil imaginar-se una parella d'intel·lectuals més estranya", escrivia ahir el columnista Michael J. Casey al seu blog a The Wall Street Journal .

Fama, nascut el 1939, és considerat el pare de les finances modernes arran de la seva teoria difosa als anys 60 sobre l'eficiència dels mercats. La seva tesi és que els preus anteriors tenen poca importància per predir la seva rendibilitat, ja que els inversors valoren els actius en el seu suposat valor intrínsec si disposen de tota la informació disponible. Així, el 2010, en plena crisi, va defensar l'eficiència natural dels mercats i va dir que desconeixia "què significa una bombolla", cosa que el va enfrontar amb el Nobel d'economia d'aquell any, Paul Krugman. Polèmiques a part, Fama és un "referent intel·lectual" en l'àmbit acadèmic de Chicago, segons explica a l'ARA Luis Felipe Sáenz, un estudiant d'economia a la ciutat nord-americana.

Dues dècades després, Shiller, nascut el 1946, va rebatre la teoria de Fama. Amb les seves anàlisis, va descobrir que el funcionament natural dels mercats no es manté a mitjà termini, ja que la informació concreta no evita que es generin episodis de volatilitat a partir de factors psicològics o irracionals.

En aquest sentit, va pronosticar l'esclat als EUA de les bombolles tecnològica el 2001 i immobiliària el 2008. Davant d'aquestes divergències, Albert Marcet, professor de la Barcelona GSE i director de l'Institut d'Anàlisi Econòmica, considera que tots dos "tenen part de raó". "Els polítics s'escuden en la teoria dels mercats eficients per no actuar durant les bombolles, però no és que creguin en aquesta teoria, sinó que no s'atreveixen a actuar", argumenta.

Entre les teories de Fama i Shiller se situa el vessant pràctic de Hansen, nascut el 1952. El tercer premiat ha estat reconegut per haver creat la seva pròpia eina estadística, el Mètode Generalitzat de Moments, per analitzar la predictibilitat dels mercats a partir de variables i supòsits. En resum, tres visions diferents sobre les finances que mouen el món: la informació condueix a l'eficiència racional, però la irracionalitat ho pot trastocar tot, mentre que les estadístiques han de calibrar quin és el camí correcte.

Shiller: "Es trigarà dècades a corregir el sistema financer"

Després de conèixer que havia rebut el premi Nobel, Robert J. Shiller va preveure ahir que es trigarà "dècades" a solucionar els problemes del sistema financer. "La crisi financera reflecteix els errors i imperfeccions del nostre sistema", va dir en una intervenció telefònica durant la roda de premsa de concessió del premi a Estocolm. Shiller va rebre l'anunci amb "incredulitat" i va subratllar el caràcter "fascinant" de l'economia i la seva "felicitat" pel reconeixement a una teoria amb elements "controvertits", però útils per a la societat.