CONSUM
Economia 29/11/2013

Parèntesi en les baixades de preus

L'IPC espanyol puja lleugerament al novembre, un 0,2%, i abandona la taxa negativa de l'octubre

Xavier Alegret
3 min
CONSUM DEPRIMIT  La moderació dels preus no ha reanimat el consum, que continua deprimit a causa  del descens del poder adquisitiu de les famílies, provocat per la baixada dels salaris, la pujada de l'atur i la falta de demanda associada a la caiguda del crèdit.

BarcelonaL'Estat ha aconseguit allunyar el fantasma de la recessió, que, tot i això, continuarà rondant l'economia espanyola mentre la inflació sigui feble. Els preus al consum han pujat un 0,2% al novembre, segons la dada avançada ahir per l'INE. Amb aquest creixement de la inflació interanual, Espanya respira després d'un mes d'octubre en el qual els preus amenaçaven deflació, amb una caiguda del 0,1%. Al novembre els preus han aconseguit trencar quatre mesos consecutius de descens de l'IPC interanual. Des del juny, quan se situava en el 2,1%, la taxa ha anat baixant, especialment al setembre, quan va caure a plom (de l'1,5% de l'agost fins al 0,3%) a causa de la fi de l'efecte IVA.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Malgrat l'alça de l'IPC avançat, la inflació espanyola continua en la corda fluixa. La depressió que viu el consum i un creixement de l'economia encara molt petit i feble fan preveure que en els pròxims mesos els preus no registraran grans pujades. L'únic que pot fer variar aquesta tendència és el preu dels carburants, que influeix enormement en l'IPC perquè condiciona els preus del transport, de l'energia i de gairebé tot el que consumim, que necessita ser transportat. En les últimes setmanes el preu dels carburants s'ha moderat, però no tant com fa un any. Per això l'IPC del novembre és positiu, segons l'INE: "El descens dels preus dels carburants i lubricants és inferior al registrat el novembre del 2012". Si no ho fos, és fàcil pensar que la inflació continuaria sent negativa.

'Efecte Draghi'?

Fa tres setmanes, el president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, va sorprendre anunciant una rebaixa dels tipus d'interès de l'euro fins al 0,25%, el mínim històric. Un dels principals motius d'aquesta decisió era el risc de deflació als estats del sud d'Europa: Grècia, Irlanda, Portugal, Xipre i també Espanya. Amb el descens dels tipus buscava que flueixi més diner i que es reactivi el crèdit, la qual cosa animaria el consum. És molt d'hora perquè es noti un efecte Draghi , però alguns països presenten pujades de preus ja aquest novembre. A més d'Espanya, ahir Alemanya va avançar la seva dada del novembre, quan els preus van pujar un 1,3% interanual, una dècima més que a l'octubre.

Tot i aquestes alces, en els primers mesos no hi haurà preus alts, sobretot als països més afectats per la crisi. Quan va anunciar la rebaixa del preu del diner el mateix Draghi va avisar que l'eurozona ha entrat en "un període prolongat de baixa inflació". Ahir el secretari d'estat d'Economia espanyol, Fernando Jiménez Latorre, va coincidir que la moderació de preus s'allargarà durant els pròxims mesos. Jiménez Latorre va celebrar que la inflació presenta una xifra "moderada" i va assegurar que "no hi ha risc de deflació". També es va mostrar optimista pel fet que l'IPC sigui baix, ja que això té un efecte "positiu" en la competitivitat i en les exportacions.

Les associacions d'autònoms espanyoles es van posicionar ahir en la línia del govern i van valorar que l'IPC del novembre esvaeix el risc de deflació. El president de l'ATA, Lorenzo Amor, va explicar que "la relaxació" dels preus ajudarà a millorar la competitivitat de l'economia espanyola. També consideren que pot començar a animar el consum. Però el cert és que encara que els preus pugin poc el descens dels sous encara fa perdre poder adquisitiu a les famílies. Dilluns el secretari d'estat de la Seguretat Social va dir que les pensions "guanyaran poder adquisitiu de manera extraordinària". L'any que ve les pensions pujaran un 0,25%, mentre que es preveu que l'IPC superi l'1%.

Espanya rebrà fins al 2020 fons estructurals per 25.000 milions

Espanya rebrà entre el 2014 i el 2020 un total de 25.000 milions d'euros de fons estructurals de la Unió Europea, segons va explicar ahir el vicepresident de la Comissió Europea, Antonio Tajani, que va inaugurar a Toledo unes jornades sobre el finançament europeu. Gairebé la meitat dels fons, 12.200 milions, aniran a parar a tres comunitats autònomes: Castella-la Manxa, Andalusia i Múrcia.

Brussel·les confia que els fons estructurals serveixin per ajudar a recuperar una economia espanyola que està encara molt tocada. Després de dos anys de segona recessió, ara tot just comença a treure el cap. Ahir l'INE va confirmar que el producte interior brut (PIB) espanyol va créixer un 0,1% al tercer trimestre respecte al segon. Tanmateix, l'economia encara està pitjor que fa un any. El PIB interanual va caure un 1,1% respecte al tercer trimestre del 2012, una dècima menys del que havia previst l'institut d'estadística espanyol.

stats