L’Airef és un organisme poc conegut, bàsicament perquè acaba de néixer a instàncies de Brussel·les, que vol que cada estat tingui un supervisor que vigili que els pressupostos públics no es descontrolin. Fins ara l’Airef només parla en veu baixa i amb una cautela probablement excessiva, potser perquè tampoc està molt clar el seu poder real. Res a veure amb el nou superregulador de competència, la CNMC, que ha demostrat tenir les idees clares i moltes ganes de no passar inadvertida. Fins que no es demostri el contrari, l’Airef estarà predicant al desert: podrà dir el que vulgui, però amb incidència incerta.
En qualsevol cas, és molt significatiu que la primera institució espanyola que analitza amb fredor el repartiment del dèficit detecti la penalització que l’Estat aplica a les comunitats i convidi el govern espanyol a “reflexionar” i “avaluar” els objectius autonòmics. La qüestió és que això no es pot quedar aquí. I que l’Airef només es guanyarà el respecte si, com ha fet la CNMC, perd la por de parlar clar.
