Puig vol que els clústers compensin la petita dimensió de les empreses
El Govern pretén que les companyies s’aliïn per col·laborar i optar a les ajudes europees
Barcelona.El conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, va presentar ahir el programa Catalunya Clústers, una iniciativa que busca impulsar la competitivitat d’aquesta mena d’agrupacions d’empreses que comparteixen la producció en un mateix sector. Aquest nou pla de reactivació industrial preveu revitalitzar la cooperació empresarial amb un doble objectiu: d’una banda, incrementar les col·laboracions entre pimes, i de l’altra, presentar projectes competitius per aprofitar les dotacions econòmiques dels programes europeus de recerca.
La mateixa administració catalana pretén afavorir la cooperació entre empreses amb una línia d’ajuts d’un milió d’euros per finançar projectes empresarials. En aquest sentit, el director general d’Indústria, Antoni Maria Grau, va identificar fins a quatre exemples de projectes innovadors, com el del sector ferroviari, impulsat pel clúster Railgrup, que busca una reducció de les vibracions provocades pels ferrocarrils a les ciutats, i que compta amb la col·laboració de Ferrocarrils de la Generalitat.
Una segona iniciativa preveu la interacció de tres clústers de manera transversal: el projecte Motorsport vol reactivar en un termini de 10 anys l’experiència en el món de les competicions esportives, que inclou els clústers de l’automòbil, la moto i el de la indústria de l’esport. Grau va assegurar que una iniciativa com aquesta ajudarà a avançar en la investigació de nous materials i en l’enginyeria.
En tercer lloc, en l’àmbit de l’alimentació, un total de 13 empreses de les agrupacions Catalan Water (aigua) i Innovac (carn) intentaran trobar sinergies i estalvis en l’ús de l’aigua en producció de productes carnis. Finalment, el pla Fitex persegueix formar una plataforma comercial de compra i venda conjunta als mercats asiàtics promoguda pel clúster Tèxtil Moda, en què actualment participen set empreses catalanes. Tots aquests projectes volen promocionar la interrelació entre empreses de la mateixa agrupació i d’altres. El secretari d’Empresa i Competitivitat, Pere Torres, va admetre que la concepció dels clústers ha evolucionat durant els últims anys, i han passat a ser més permeables.
Cinc organitzacions més
El programa Catalunya Clústers ha identificat 25 entitats d’aquesta mena, entre les quals destaquen les esmentades i les de nutrició i salut, vi, moble, domòtica, il·luminació, disseny, i salut mental. Entre aquests escollits ja no hi ha clústers que van ser capdavanters fa només 15 anys, com el d’electrònica de consum (la majoria d’empreses i multinacionals que el formaven han desaparegut o han deslocalitzat la producció) i no apareix el de companyies aeronàutiques, una de les apostes estratègiques de mitjans de la dècada dels 90, que va quedar escapçada per l’esclat de la crisi.
En total, aquests 25 clústers agrupen un total de 1.200 empreses a Catalunya, amb una facturació agregada de 50.000 milions. “Hem de pensar que les exportacions catalanes sumen aproximadament els 60.000 milions, cosa que dóna a entendre la dimensió del conjunt de clústers que hi ha a Catalunya”, va assenyalar Pere Torres. El departament d’Empresa ha identificat cinc associacions més, que ja podran estar actives al juny.
Catalunya va ser, amb Escòcia i el País Basc, capdavantera a Europa en la introducció dels clústers a partir del 1992, fruit de la persistència de l’aleshores conseller d’Indústria, Antoni Subirà. Des de llavors, les polítiques empresarials basades en la promoció de la competitivitat sectorial han avançat i han guanyat terreny. El conseller Felip Puig va remarcar que, de manera indirecta, la promoció de la col·laboració entre pimes ajudarà a l’increment de la dimensió de les companyies, una de les carències del teixit empresarial català.
La facturació de la indústria cau un 2,5%
El nivell de facturació de la indústria catalana es va reduir durant l’any passat un 2,5% respecte al 2012. Segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), considerant el conjunt espanyol els ingressos de les empreses industrials van baixar un 2,9%, mentre que l’entrada de les comandes va disminuir el 2,7%, de manera que els dos indicadors van sumar dos anys seguits a la baixa. Pel que fa a l’activitat per autonomies, el volum de negoci va descendir en totes, excepte el País Valencià (2,5%) i Galícia (2,9%). Les principals davallades van ser a les Illes Balears (-8,8%), les Canàries (-8,2%) i Madrid (-6,4%). L’entrada de comandes només es va revitalitzar al País Valencià i Madrid, mentre que els retrocessos més importants van ser a Cantàbria i Astúries.
