BarcelonaL’expresident de Caja Madrid i Bankia Rodrigo Rato no veurà els seus béns embargats com a conseqüència de la seva imputació en el cas de les targetes opaques de l’entitat madrilenya. L’exvicepresident del govern espanyol durant l’època de José María Aznar va presentar ahir un aval bancari per valor de tres milions d’euros a l’Audiència Nacional per evitar-ho. La defensa de Rato, a través de l’advocat Gonzalo Rodríguez-Mourullo, va lliurar l’aval bancari al migdia al registre de l’Audiència Nacional, poc abans que es tanqués el termini fixat pel titular del jutjat central d’instrucció número 4 després de prendre declaració com a imputats a Rato, Blesa i l’exdirector financer de l’entitat Ildefonso Sánchez Barcoj.
L’aval va ser subscrit amb el Banc Sabadell, segons van confirmar fonts financeres. La figura de l’aval consisteix en el bloqueig d’uns diners i a estendre un certificat per posar-los a disposició del jutjat, i en cap cas té a veure amb una concessió de crèdit. El fet que Rato hagi fet l’aval amb el Sabadell es deu al fet que, malgrat el seu passat professional a Caja Madrid i Bankia, l’entitat catalana és el seu banc de referència. Fonts del sector van explicar ahir a aquest diari que els bancs cobren per fer avals i que no s’hi poden negar quan el sol·licitant és solvent.
Amb aquest tràmit, Rato satisfà la fiança que li havia imposat el jutge de l’Audiència Nacional Fernando Andreu per afrontar les possibles responsabilitats que es deriven del cas de les targetes opaques de Caja Madrid. El jutge Andreu va aclarir dimarts que a Rato ja li havien descomptat de la seva fiança els 197.459 euros que ell i altres exdirectius van retornar a l’entitat en saber que el cas s’estava investigant. L’altre expresident de l’entitat imputat, Miguel Blesa, ha intentat que l’assegurança Mapfre satisfaci l’aval de 16 milions d’euros que li ha imposat Andreu.
En la interlocutòria, el jutge assenyalava que els dos expresidents de Caja Madrid, el símbol financer del poder del PP, havien “consentit, acceptat i propiciat” l’ús de les targetes opaques, que cobrien despeses personals i de les quals Hisenda no tenia coneixement.
El cas fa referència a les despeses de 15,5 milions d’euros que es van gastar 83 consellers i directius de l’entitat durant la dècada anterior a la fallida i nacionalització del banc amb 24.000 milions d’euros de diners públics.
La situació de Rato i Blesa és delicada, després de la declaració de Sánchez Barcoj davant el jutge el dia 16. Barcoj va defensar que eren precisament els presidents els que decidien qui rebia les targetes opaques i que li va semblar “xocant” la decisió de Rato de continuar usant les targetes fins i tot després de la limitació salarial ordenada pel govern després de la intervenció.
Canvis a Bankia
En plena polèmica per aquestes targetes opaques, Bankia va decidir suspendre ahir mateix la seva comissió de nomenaments i retribucions i va cessar tots els seus membres. L’entitat que presideix José Ignacio Goirigolzarri va crear, simultàniament, dues comissions per cobrir aquesta àrea, que en el seu dia haurien sigut les responsables de controlar les targetes black.
L’entitat també va anunciar ahir la creació d’una nova comissió de control de riscos, una altra de les àrees que en totes les antigues caixes d’estalvis de l’Estat va quedar sota sospita per l’excessiva exposició al sector immobiliari que van permetre abans de la crisi.
