Rebel·lió contra el cost de l'energia

Barcelona.Memorial de greuges al sector químic. El preu de l'electricitat industrial s'ha encarit més d'un 42% des del 2007, i el dels carburants un 39%, segons va denunciar ahir Eduardo Gil, president de l'Associació d'Empreses amb Gran Consum d'Energia (Aege). La queixa és prou coneguda. La indústria de química bàsica fa molts anys que avisa de deslocalitzacions pel preu exagerat de l'energia, però ara s'hi ha afegit el perill dels fabricants dels Estats Units.

La competitivitat dels productors nord-americans s'ha multiplicat precisament perquè el cost energètic s'ha reduït amb l'explotació a gran escala del denominat gas d'esquist, que s'aconsegueix a través de la pressió hidràulica ( fracking ). Aquesta tècnica, descartada a Catalunya i a tres comunitats autònomes més, ha permès rebaixar a la meitat el preu del gas als EUA durant els últims cinc anys. Aquest detall és molt important, perquè l'energia suma el 8% dels costos fixos de la indústria de química bàsica, un percentatge que fins i tot supera el cost en salaris.

Així, les fàbriques espanyoles de química bàsica, que exporten gairebé el 90% de la seva activitat, veuen amenaçats alguns mercats estrangers per l'abaratiment dels productes nord-americans. Anton Valero (president de Dow Chemical Ibérica), Erwin Rauhe (vicepresident de BASF Española) i Juan Carlos Ruiz (director de negocis químics de Repsol) van coincidir a alertar d'aquest perill, que s'afegeix a la creixent competitivitat asiàtica. "El mercat europeu s'està convertint en un entrepà entre l'Extrem Orient i els EUA".

Amb aquest panorama, una de les solucions més reivindicades ahir en la cinquena trobada del sector celebrada a l'Iese va ser justament superar la situació amb les mateixes armes tecnològiques, és a dir, amb la producció d'energia amb gas d'esquist. El president de l'Aege va avisar que si no s'abarateix l'energia "no vindran noves inversions", amb el risc de tancar fàbriques. "Les multinacionals optaran per instal·lar les noves produccions al Kazakhstan, per exemple". I per si no n'hi hagués prou, la reforma energètica aprovada aquest any pel govern afegeix més llenya al foc. Eduardo Gil va calcular que els costos de l'electricitat augmentaran un 10% addicional l'any que ve, a causa de l'increment dels peatges i de les subhastes elèctriques.

I en aquest punt del debat, el president de l'Operador del Mercat Elèctric (Omel), Pedro J. Mejía, es va defensar i va presentar una sèrie de gràfiques que justificaven que el preu majorista de l'energia (abans d'afegir-hi totes les primes i impostos) s'ha reduït un 15% en els nou primers mesos de l'any en relació al mateix període del 2012, fins als 48,7 euros el megawatt hora.

Va afegir que la tarifa majorista espanyola des del 2004 (amb l'excepció del 2005) "ha estat sempre inferior a la mitjana europea". Amb tot, al final va reconèixer que "els preus són competitius, el que passa és que després els governs són els responsables de les càrregues".

Diàleg constructiu amb el govern

Al final, Eduardo Gil va contribuir a minvar la inquietud de l'auditori de l'escola de negocis. Va remarcar que ara estan "en un diàleg constructiu" amb el govern, a l'hora de negociar la tarifa d'interrompibilitat, és a dir, el preu especial que paguen els grans consumidors químics a canvi que es pugui alterar el subministrament en cas de necessitat.

Aquesta tarifa hauria de desaparèixer, segons dicta la reforma energètica, però l'Aege manté contactes amb el govern per mantenir-la. Els grans fabricants associats a l'Aege (cent fàbriques al mercat espanyol) consumeixen el 30% de la demanda industrial i el 12% del total de l'electricitat que es consumeix a la Península. Un altra de les demandes de l'Aege passa per fomentar els contractes bilaterals amb companyies elèctriques.