La Seda, una víctima bancària més del refinançament de crèdits vells

BarcelonaL'última edició del baròmetre de l'empresa familiar de la consultora KPMG remarca que el 32% de les empreses familiars consultades consideren que l'accés al crèdit s'ha endurit per l'augment de les garanties necessàries i un 30% diuen que és pel seu cost. L'estudi, un més, assenyala que el finançament bancari segueix sent la primera font de diners (30%) per afrontar nous projectes, segons informa Europa Press. Doncs aquesta situació, certament difícil, es complica encara molt més quan es tracta de refinançar deute vell.

Un bon exemple és La Seda de Barcelona, una empresa química que arrossega un elevat endeutament de més de 600 milions d'euros des de fa set anys. Va entrar en concurs el juny passat i ara afronta una petició de liquidació per part del seu primer accionista, BA Vidro, davant la incapacitat d'accionistes i creditors de posar-se d'acord sobre la renovació de les condicions de retorn dels crèdits. Es tracta de l'última víctima de l'enduriment de la renegociació per part dels bancs, que després de netejar el sector immobiliari ara s'han centrat a exigir noves garanties i a rebutjar les elevades quitances que han plantejat nombroses empreses d'altres sectors en crisi.

En el cas de La Seda, sembla fins i tot raonable que la banca es negués a perdonar pràcticament tot el deute, tenint en compte que la proposta del fons Anchorage passava perquè els creditors cobressin només l'1% del passiu. La situació ha millorat aquest cap de setmana: Anchorage ha arribat a un principi d'acord amb BA Vidro, que es pot tancar avui mateix i gràcies al qual els creditors recuperarien el 14% del deute, a més de plantejar una ampliació de capital de 40 milions.

Anchorage té el 40% del deute de La Seda, cosa que vol dir que és el principal afectat de la crisi de l'empresa del Prat de Llobregat. Aquest fons d'inversió ha comprat en l'últim any i mig a baix cost els crèdits empantanegats que tenien altres entitats financeres, que van voler sortir fos com fos del pool bancari. També hi va haver casos de caixes d'estalvis que havien desaparegut per la reestructuració financera i que es venien els crèdits a preus de saldo. Una de les conseqüències de la reducció de bancs és que "la resta d'entitats del sindicat bancari han d'assumir el nou refinançament amb quantitats molt més elevades, i tal com estan les coses, amb la pressió del Banc d'Espanya, no és possible", expliquen fonts del sector.

Independentment del desenllaç que hi pugui haver a La Seda, altres societats també han tingut força problemes en la renegociació dels seus deutes, com Panrico (els treballadors compleixen avui tres mesos de vaga, la més llarga de la crisi a Catalunya), Pescanova i Fagor. En altres casos, molt més sans, la situació s'ha reconduït: El Corte Inglés, FCC, Celsa, Ros Roca i Comsa Emte, per citar-ne alguns. I un tercer bloc d'empreses han normalitzat la seva situació amb l'emissió de bons. Com a mínim, pràcticament tots els estudis i informes preveuen una millora del crèdit.