REESTRUCTURACIÓ FINANCERA

Serra lloa la gestió de Todó a CatalunyaCaixa

L'expresident considera "desproporcionat" el sou que va demanar per exercir de director general

La compra de l'asseguradora MNA, als anys 90, i el posterior esclat de la bombolla immobiliària van ser l'origen de tots els mals a CatalunyaCaixa. L'expresident de l'entitat abans de la fusió (és a dir, Caixa Catalunya), Narcís Serra, va coincidir en aquest diagnòstic amb els dos representants del sindicat SEC (Raquel Puig i Jordi Campins), que ahir també van intervenir en la segona sessió de la comissió de caixes del Parlament.

De fet, gairebé tots els actors que han passat fins ara per la cambra catalana han compartit el mateix discurs, que es basa a culpar de la crisi de l'entitat l'ex director general Josep Maria Loza. L'últim president i conseller delegat cessats, Adolf Todó i Jaume Masana, que van encetar les sessions el dilluns 8 de juliol, també van identificar l'anterior equip directiu com el responsable de l'acumulació d'hipoteques potencialment moroses i d'un risc promotor massa elevat.

Ahir Narcís Serra va voler passar de puntetes sense qualificar el treball de l'equip de Loza, però davant les continuades referències i preguntes dels representants dels partits polítics, va identificar l'ex director general com el principal culpable, que va recolzar massa en la gestió de la consultora Boston Consulting. Això sí, Serra ja va explicar en el seu primer parlament que li va semblar "clarament excessiva" la indemnització en concepte de complements de pensions que va sol·licitar Loza per abandonar l'entitat, i que va reconèixer finalment que es va situar en els 10,5 milions d'euros. Serra va afirmar que va contractar el gabinet d'advocats Garrigues, que va valorar que la retribució que li corresponia a Loza eren 6,5 milions.

L'exvicepresident del govern socialista també es va referir al sou que va pactar amb Adolf Todó a finals del 2007 perquè s'incorporés a principis de l'any següent juntament amb Jaume Masana. Serra va explicar que també en aquest cas va llogar els serveis de la consultora Hay Group, que va identificar que el sou mitjà del sector financer en aquell moment eren 800.000 euros anuals, la retribució que finalment va haver d'acordar. "En cas contrari, no hauria deixat Caixa Manresa. Hem de tenir present que CatalunyaCaixa era la tercera caixa espanyola, amb un nivell de beneficis de 593 milions el 2007" (les pèrdues del 2012 van arribar gairebé als 12.000 milions). Tot i això, Serra va titllar el sou pactat de "desproporcionat" i va indicar que com a gran concessió van aconseguir "esglaonar-lo dos anys, fins al 2010".

Poc capital

En l'anàlisi de la situació de CatalunyaCaixa, Serra, que després d'algunes preguntes va admetre que el seu sou era de 175.000 euros, més unes dietes de 1.000 euros per reunió als quals s'han d'afegir els càrrecs de conseller a Gas Natural i vicepresident a Applus+, va argumentar que amb l'equip de Todó es va aconseguir un canvi de rumb, davant la necessitat d'aconseguir 3.000 milions de capital i 900 milions més d'ingressos amb la venda de participacions industrials.

Serra va criticar que amb la creació del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària el 2009 no es va aconseguir reflotar el segment de caixes, ja que Brussel·les va limitar els ajuts. L'expresident va xifrar en 4.500 milions les necessitats de capital de l'entitat fa tres anys i mig, una quantitat que al final es va reduir a només 1.250 milions de diners públics. "Si des d'un primer moment s'haguessin aprovat aquells ajuts, la crisi no hauria estat tan greu", va reblar. Serra va cloure la intervenció lloant el sistema extingit de caixes. "Ha estat bàsic per a l'accés social a l'habitatge i per competir amb els bancs", va dir.

Més continguts de