Solbes vol rentar La seva imatge Amb un 'mea culpa'
L'exvicepresident es mostra crític amb la manera com Zapatero va gestionar la crisi
MadridUn llibre per purgar els pecats del passat. A l'exvicepresident econòmic Pedro Solbes li pesava massa passar a la història com el ministre d'Economia que va portar Espanya a la crisi. Ara, a través del llibre Recuerdos, 40 años de servicio público, entona el mea culpa per, tot seguit, donar tota mena de detalls perquè el lector acabi pensant que el màxim responsable de no haver reaccionat a temps al crac econòmic és Zapatero, a qui acusa subtilment d'extralimitar-se en les seves funcions presidencials agafant les regnes de l'economia i ignorant els consells de Solbes.
Ahir, tot just començar la roda de premsa de presentació del llibre, Solbes va fer una confessió amb la qual potser buscava la comprensió de la societat: "Em penedeixo d'haver-me presentat a les eleccions i d'haver estat en el segon govern de Zapatero". En aquell moment les relacions amb el president espanyol es van fer insostenibles, però els estira-i-arronses venien de lluny. Les primeres tensions van aparèixer pocs mesos després d'aterrar a la Moncloa. En l'últim consell de ministres del 2004 va ser la primera vegada que li va passar pel cap plegar, perquè es va decidir a augmentar un 4,5% el salari mínim sense el seu vistiplau.
Els passatges de la seva convivència amb Zapatero són un relat periodístic del que passava aquells dies, ple de petites clatellades al dirigent de Lleó. La primera impressió que va tenir quan el va conèixer era la d'un home "amb il·lusió i bona voluntat, però amb enfocaments molts diferents sobre què calia fer i com calia fer-ho". Aquella radiografia li va venir al cap molts cops al llarg dels anys. Solbes no entenia per què Zapatero, a diferència de Felipe González, no sabia aplicar la màxima de l'exprimer ministre suec Olof Palme: "Un president sempre ha de donar la raó al ministre d'Economia, excepte en comptades ocasions, perquè es vegi que mana".
Solbes té més teories per justificar els xocs amb Zapatero. Segons ell, tots els governs són de coalició perquè estan formats per dos blocs -un és el del ministre d'Economia i l'altre el de la resta- i Zapatero va fer massa vegades "d'àrbitre" per posar-se de part dels "ministres responsables de la política de despesa", de manera que complicava la seva tasca d'austeritat. Això, sumat a les interferències que rebia del director de l'Oficina Econòmica de la Moncloa, Miguel Sebastián, i a una crisi ja innegable, va provocar que Solbes es plantés i el 8 de gener del 2009 li presentés un document que incloïa una dura reforma laboral, retallades i la retirada de totes les polítiques de despeses que van caracteritzar la primera etapa de Zapatero. El president li va dir que ni parlar-ne perquè li costaria dues vagues generals. Solbes va saber llavors que havia arribat el seu final. Però, per què no va presentar la dimissió? Perquè, segons ell, era "una bomba atòmica" que s'hauria pogut malinterpretar als mercats.
Solbes està convençut que si llavors s'haguessin seguit els seus consells s'hauria guanyat un any a la crisi que tant va costar reconèixer. "La nostra anàlisi era excessivament optimista? La realitat ens ha demostrat que sí", admet al llibre, però l'explicació que dóna és que, fins que va caure Lehman Brothers i una mica després, els organismes internacionals l'avalaven. Però a Zapatero li guarda un regal: Solbes afirma que quan el 2008 va dir que el sistema financer espanyol era "el millor del món" el president tenia raó.
Conflictes amb Catalunya
Un dels elements que van condicionar els dos governs socialistes va ser Catalunya. A Solbes no li tremola el pols en afirmar que, "amb aquest assumpte i amb d'altres, Zapatero era presoner dels seus compromisos". L'exvicepresident econòmic relata una sèrie d'episodis en què es posa de manifest com el president boicoteja les negociacions amb les comunitats per apuntar-se un gol polític, però un dels capítols que li fan més mal és el de la negociació del sistema de finançament. Va ser el 2005, quan "s'havia avançat en la delimitació dels mecanismes de solidaritat per evitar que Catalunya perdés posicions en el rànquing de renda per càpita". La seva sorpresa va ser que, en la reunió que Zapatero va tenir amb el llavors cap de l'oposició, Artur Mas, a la Moncloa per desbloquejar la negociació de l'Estatut, el president espanyol va acceptar "una fórmula més ambigua del que es denomina ordinalitat ", que li va portar problemes amb el PSC.
Solbes mantenia ahir que "no té res contra Zapatero", potser perquè en el fons pensa que amb Recuerdos ha passat comptes amb l'expresident i espera que la història, quan ho revisi, li torni la bona imatge que va perdre a la vicepresidència.
