La crisi del ‘bitcoin’: cop mortal o ocasió per millorar

WashingtonN’hi ha que diuen que les crisis han de ser considerades una oportunitat de millora. Cregui o no en aquest principi, això és el que espera fer el sector que envolta el bitcoin després que la moneda virtual hagi registrat la pitjor setmana des que va néixer el 2008. Després de dies d’inestabilitat en el preu de la divisa, dimarts saltaven definitivament totes les alarmes i es confirmaven els pitjors auguris. El portal Mt.Gox, que fins feia poc era el principal proveïdor de bitcoins i que ara controlava el 20% de les transaccions mundials, va anunciar que deixava d’estar operatiu després d’haver patit un robatori massiu d’aquests diners invisibles, cosa que ha deixat milers d’usuaris atrapats i amb l’elevat risc de perdre tots els seus estalvis virtuals. “El sistema tenia alguna debilitat i els bitcoins han desaparegut. Em disculpo per haver causat problemes”, es va limitar a dir divendres el jove francès Mark Karpelès, conseller delegat de Mt.Gox, en una roda de premsa a Tòquio, on tenia la seu la seva companyia.

La roda de premsa es va fer després que Mt.Gox presentés la petició de suspensió de pagaments en tenir un desfasament comptable de 20 milions d’euros. Al portal li van robar 850.000 bitcoins, que actualment valdrien uns 347 milions d’euros i suposen el 7% de la circulació mundial de la divisa virtual.

Però aquest cop duríssim a la confiança de la moneda ha tingut conseqüències ambivalents. D’una banda, s’han començat a perfilar processos judicials als Estats Units i al Japó sobre les possibles irregularitats que s’hagin produït en el tancament de Mt.Gox, i també han proliferat les veus que han advocat per algun tipus de supervisió d’aquesta polèmica divisa, que ara està al marge de qualsevol control de les autoritats.

D’altra banda, però, la resta de grans plataformes de compravenda de bitcoins s’han afanyat a netejar la seva imatge i defensar la seguretat. I encara més: després de la fallida de Mt.Gox, s’han conegut nous projectes per atreure inversors convencionals a aquest negoci virtual.

“Tot això és publicitat, que és bona. La gent és curiosa i vol saber què és el bitcoin, i això sempre és bo perquè ara no hi havia tanta gent involucrada”, explica a l’ARA Moshe Cohen, professor d’economia a la Universitat de Colúmbia, a Nova York, i expert en noves tecnologies. Ara bé, aquest expert avisa que arran de la crisi de Mt.Gox els clients exigiran molta més “estabilitat, seguretat i garanties” a les plataformes de compravenda d’aquesta divisa ideada per un misteriós programador i que teòricament disposa d’un complex sistema criptogràfic per evitar que ningú faci trampes.

Caiguda de la cotització

La relativament estable cotització del bitcoin entre dimecres i divendres és segurament el millor indicador que la moneda manté la confiança d’un bon nombre de clients i que en segueix atraient de nous. Dimarts el preu de la divisa va caure un 20% després de l’anunci del tancament de Mt.Gox, però en els dies posteriors els descensos han estat una mica més suaus. Fins i tot la cotització va pujar lleugerament en algunes hores, però en el conjunt de la setmana va baixar.

Abans de dimarts, cada bitcoin valia uns 454 euros, mentre que divendres el valor era de 394 euros. La xifra queda molt lluny dels 870 euros que valia a començaments de desembre, quan la moneda virtual va culminar un ascens increïble fruit de la seva creixent popularitat i del fet que cada cop fos acceptada en més llocs com a mètode de pagament. Però, des de llavors, les mesures restrictives de les autoritats de la Xina (on el bitcoin és molt conegut) i el declivi de Mt.Gox n’han anat enfonsant la cotització. Cohen considera que el tancament de Mt.Gox pot ser una “oportunitat d’aprenentatge” per als proveïdors perquè millorin la seva seguretat davant de possibles ciberatacs i perquè neixin nous competidors.

De moment, aquesta setmana ja hi ha hagut dos importants moviments de fitxes: tant els bessons inversors Cameron i Tyler Winklevoss, coneguts per la seva batalla legal contra Mark Zuckerberg per la creació de Facebook, com la firma de brokers SecondMarket han revelat els seus plans de crear noves plataformes perquè inversors convencionals facin negocis amb bitcoins. Perquè aquests projectes prosperin, és clau recuperar la confiança dels usuaris habituals i atreure’n de nous. Per tant, la manera com es resolgui la crisi de Mt.Gox és essencial.

El professor de Colúmbia creu que els problemes de seguretat no han estat “inesperats” i que era un “risc” que existia. De fet, en els últims mesos els principals bancs centrals del món havien advertit tant del risc de ciberatacs a les plataformes de compravenda com del fet que estan fora de tota regulació oficial. Precisament per això, sembla molt improbable que els usuaris que han perdut els estalvis a Mt.Gox els puguin recuperar. Però possiblement servirà de lliçó per millorar les regles del joc.

La presidenta de la Reserva Federal dels Estats Units, Janet Yellen, va advocar dijous perquè el Congrés atorgui a la Fed poders de supervisió legal de la divisa virtual, mentre que el ministeri d’Economia japonès va reclamar que, si s’estableix alguna regulació, sigui internacional. “És com si t’estigués operant un robot. Segurament ho fa millor que un metge, però igualment vols algun tipus de supervisió del metge perquè mai saps què pot passar”, conclou Cohen. Només el temps dirà si el bitcoin aprofita aquesta crisi per renéixer o si li ha suposat un cop mortal.