THE NEW YORK TIMES / PEQUÍN.L'economia xinesa va reduir el seu creixement en el segon trimestre, i va alimentar així els temors que un alentiment de la segona economia mundial s'estengui a la resta de potències.
El producte interior brut (PIB) de la Xina va créixer un 7,6% anual entre abril i juny, molt per sota del 9,5% de l'any anterior, segons les dades publicades ahir pel govern. La dada del segon trimestre va ser mig punt inferior al 8,1% registrat en els primers mesos de l'any.
"Encara que l'economia segueixi caient, crec que la comparació amb altres països no és dolenta", va assegurar als periodistes Sheng Laiyun, de l'Institut Nacional d'Estadístiques.
La caiguda es deu en part a la debilitat de l'economia global. Europa, que fins aquest any era el principal comprador de productes xinesos, està en recessió, mentre que l'economia dels Estats Units segueix dèbil. Fins i tot economies emergents com l'Índia i el Brasil s'han afeblit considerablement.
Però part d'aquesta frenada és voluntària: un esforç per abandonar dècades de creixement ineficient basat en grans inversions en projectes moltes vegades dubtosos.
Canvi d'etapa
"La millor perspectiva per interpretar aquesta dada és que els anys de boom econòmic s'han acabat", assegura Andy Rothman, del centre de recerca nord-americà CLSA. "Els dies de creixement del 20% en l'automoció o en els productes de luxe s'han acabat".
Els dirigents del país comunista asseguren que és una prova de la maduresa de l'economia xinesa. "Després de 30 anys de fort creixement, l'economia xinesa ha entrat en un període de transició", assegurava Sheng. "El creixement potencial baixarà amb força però això és una regla universal".
Tot i això, la frenada arriba en un moment delicat. La direcció del país canviarà en els pròxims mesos i els economistes discuteixen si el govern ha fracassat a l'hora d'impulsar reformes econòmiques.
La taxa de creixement és la més baixa des de la recessió dels anys 2008 i 2009, quan el creixement va caure fins al 6,6% abans de tornar a xifres de dos dígits gràcies a un gran paquet d'estímul econòmic ideat pel govern.
Ara l'efecte de l'estímul s'ha esvaït i els economistes no es posen d'acord amb les perspectives de l'economia xinesa. És fàcil trobar senyals de debilitat. Els preus de l'habitatge cauen per primera vegada des del 2009 encara que només un 1,2%.
Els optimistes assenyalen diverses estadístiques que, tot i no ser espectaculars, no fan preveure una catàstrofe. Les vendes minoristes pujen un 13,8%, lleugerament per sota que altres anys però lluny de la mitjana històrica. Les exportacions també han augmentat a la majoria del món, exceptuant Europa.
El principal repte, segons els economistes, serà per a les empreses, que hauran d'adaptar-se a un creixement més lent. Sectors com la construcció i l'energia patiran temps difícils però les enfocades al consum se'n beneficiaran.
Perill d'inestabilitat
Una de les preocupacions és que el 8% sempre s'havia vist com l'objectiu per a un creixement acceptable. Una xifra inferior, segons la mentalitat dominant durant els anys 1990 i 2000, suposaria inestabilitat i conflictivitat social a causa del gran nombre de gent que entra en el mercat laboral cada any.
Els analistes, però, no veuen la situació tan dramàtica. "No es veuen signes d'acomiadaments massius i, en general, tenen motius per estar contents", assegura Rothman. "Mentre l'ocupació es mantingui raonablement alta, la situació continuarà estable".
