REFORMA FINANCERA
Economia 03/06/2012

Els bancs esgoten els recursos amb el sanejament de la CAM

El Fons de Garantia de Dipòsits, l'ens finançat pels bancs, s'ha quedat sense diners per sanejar Unnim, Banc de València i CatalunyaCaixa. Però el sector ja ha pactat avançar els recursos de vuit anys.

Toni Garganté
2 min
UNA DIGESTIÓ DIFÍCIL 
 El sanejament de la CAM, amb una ampliació de capital de 2.449 milions, ha esgotat els recursos del Fons de Garantia de Dipòsits, que s'ha fet servir per a aquest tipus d'operacions. Ara els bancs negocien amb el govern de Rajoy una fórmula per refinançar aquest fons, que en principi ha de servir per garantir els comptes corrents de menys de 100.000 euros.

BARCELONAEls bancs han d'afrontar provisions superiors als 80.000 milions d'euros fins al 2013 (uns 54.000 milions del reial decret del febrer i uns 28.000 milions addicionals del segon de maig) per netejar els actius immobiliaris que tenen en els balanços. També hauran d'afrontar l'increment d'exigències extres que segurament demanaran els auditors independents Roland Berger i Oliver Wyman, i, per acabar-ho d'adobar, hauran d'avançar els recursos dels pròxims vuit anys per reflotar el Fons de Garantia de Dipòsits (FGD), que s'ha quedat eixut.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Aquest organisme es nodreix dels diners que aporta el sistema financer espanyol. Cada banc paga a l'any un dos per mil dels seus dipòsits. Fins fa vuit mesos, l'FGD era l'encarregat de cobrir possibles fallides bancàries i protegir els clients amb la garantia d'assegurar 100.000 euros per compte corrent. Però l'any passat el govern va decidir que la reestructuració financera aniria a càrrec del mateix sector, sense impactes en el dèficit públic. Això ha suposat ampliar l'activitat del Fons, que ha vist com augmentaven les seves obligacions sense revisar el seu autofinançament.

Ampliació a la CAM

La crisi del sector bancari no ha fet res més que empitjorar i el setembre del 2011 el Fons de Reestructuració Ordenada de la Banca (FROB), en aquest cas una entitat pública, va entrar en el capital de CatalunyaCaixa, Unnim i NovaGalicia, a més de nacionalitzar la CAM i el Banc de València. El FROB va avançar els diners inicials per sanejar aquestes entitats, però finalment qui ha de pagar és l'FGD. I precisament això últim és el que va passar divendres amb la formalització de l'ampliació de capital de 2.449 milions que l'FGD ha subscrit a la Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM), l'entitat alacantina que el 7 de desembre del 2011 es va adjudicar a Banc Sabadell. Així, el Fons ha acabat amb la neteja a la CAM i ha traspassat per un euro la propietat al Sabadell. Però és que, a més, l'FGD s'ha compromès a assumir el 80% de les possibles pèrdues de part de la cartera d'actius de la CAM durant els pròxims 10 anys.

A la pràctica, si l'FGD comptava fins dijous passat amb una tresoreria de poc més de 2.000 milions, ara té la caixa buida, en restar els 2.449 milions aportats a la CAM. Per solucionar aquest dèficit el govern i el sector bancari negocien una manera de finançar l'FGD. Fonts del sector afirmen que ben aviat els bancs faran una bestreta per les quantitats anuals dels pròxims vuit anys, fet que podria suposar uns 20.000 milions d'euros. Aquesta operació garantiria prou fons per afrontar les subhastes ja en marxa.

Fora de tot aquest entramat hi ha Bankia, que amb un forat de més de 23.000 milions ha quedat en mans de l'Estat. En principi, el FROB haurà de pagar l'ampliació de capital prevista de 12.000 milions de l'octubre. El sistema que farà servir encara és una incògnita. La solució trobada per Bankia pot fer variar tot el sistema de reestructuració utilitzat fins ara, fins i tot amb la possibilitat de demanar l'ús de diners del fons de rescat europeu.

stats