La bonança a la borsa dóna aire a l'estalvi familiar

Barcelona.La crisi ha accelerat el desendeutament familiar. La incertesa econòmica, l'atur i la reducció de salaris han retallat el consum al mínim possible, i qui ha pogut ha seguit pagant els deutes, les hipoteques o els crèdits. La bona notícia és que la recuperació dels índexs borsaris i de les inversions en renda fixa dels últims mesos han permès que la riquesa financera de les llars espanyoles augmentés un 20,8% al tancament del setembre.

Segons les últimes dades del Banc d'Espanya, conegudes ahir, el patrimoni financer de les famílies es va situar el setembre del 2013 en els 995.993 milions d'euros, un augment del 20,8% respecte a un any enrere. A més, aquest increment de la riquesa dipositada bàsicament en entitats financeres i en borsa és un procés creixent. Al tancament del tercer trimestre aquesta partida havia crescut un 8,1% respecte a tres mesos enrere, i això és un ascens molt superior a l'1,20% registrat entre el primer i el segon trimestre.

La riquesa financera va créixer perquè, mentre pujaven els actius borsaris, baixaven els deutes (préstecs a curt i llarg termini i comptes pendents de pagament). A causa de la sequera creditícia, aquesta última partida va caure per cinquè trimestre consecutiu. Al setembre les famílies tenien 860.536 milions en aquest concepte, que suposava gairebé la meitat dels 1,85 bilions d'actius que acumulen (entre diners en efectiu, accions, dipòsits i valors).

L'endeutament a curt termini, que és el que s'utilitza per comprar béns de consum com televisors i cotxes, va caure. També ho van fer els crèdits a llarg termini, i a finals de setembre les famílies residents n'acumulaven 771.006 milions, un 5% menys que un any enrere i un 1,2% menys que un trimestre abans.

En canvi, la inversió en accions i altres participacions va augmentar 22% en comparació interanual, i va superar en total els 619.000 milions. El patrimoni en dipòsits i efectiu també va augmentar, fins a arribar als 872.804 milions.

"Aquesta tendència té a veure directament amb l'increment del patrimoni en borsa, ajudat pel desendeutament familiar iniciat ja fa anys", explica el degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya, Joan B. Casas. "Però aquest increment de la riquesa no vol dir que també repunti el consum. Perquè cal entendre que aquestes estadístiques són una mitjana, i no tothom té accions en borsa", va argumentar.

En el mateix sentit, Antonio Argandoña, professor d'economia de l'escola de negocis Iese, deixa clar que riquesa financera i consum no estan relacionats. "Hi ha famílies que no poden consumir més perquè s'han quedat sense feina, o els han rebaixat el sou. A més, normalment qui té un patrimoni en borsa són les llars amb un nivell adquisitiu elevat", explica.

Consum lligat a la confiança

Argandoña opina que l'increment del consum intern té més a veure amb el retorn de la confiança en l'economia que en l'increment del patrimoni financer de les llars. Així, tant ell com Joan B. Casas coincideixen que, per conèixer millor la salut econòmica familiar, són més representatives les últimes dades de l'INE, que relacionen l'estalvi només amb la renda disponible, sense els actius en borsa.

Segons aquestes dades, la capacitat d'estalvi de les famílies va baixar vuit dècimes el tercer trimestre del 2013 sobre el setembre del 2012, fins al 9,2% de la renda disponible. Es tracta del nivell més baix des del 2007. Aquesta estadística mostra com el consum va caure un 0,4%, igual que la renda familiar, que va patir una davallada de l'1,6%.