NOUS MERCATS

El francès, matèria clau (i suspesa) per a l’exportació

L’idioma recupera importància gràcies a l’emergència dels països francòfons de l’Àfrica

Actualment l’anglès s’ha convertit en condició sine qua non per accedir a gran part del mercat laboral. No obstant, aquesta realitat ha acabat desbancant un idioma que a Catalunya, com a tota la comunitat europea, ha tingut una gran rellevància històrica: el francès. Sorprenentment, aquest idioma torna a ser cada cop més necessari per a les empreses que miren a l’exterior. I no hi ha treballadors que el parlin.

Les empreses catalanes exportadores a països de parla francesa s’estan trobant amb dificultats a l’hora de contractar professionals que es comuniquin amb fluïdesa en aquest idioma. Ricard Navàs, assessor especialitzat en exportació i plans d’internacionalització, afirma que aquest fet “és sorprenent” perquè, tant cap al nord com cap al sud, “el francès és l’idioma del nostre mercat principal d’exportació”. Segons dades de l’Observatori d’Empresa i Ocupació, presentades en un informe conjunt amb la Cambra de Comerç de Barcelona i FemCat, diversos països africans de parla francesa com el Marroc, Tunísia i Algèria són objectius prioritaris d’empreses catalanes per guanyar nous mercats en els pròxims mesos davant l’estancament del creixement a Europa. “L’Àfrica és l’assignatura pendent”, on hi ha “mercats molt interessants” per explorar, diu el president de la Cambra, Miquel Valls.

Les exportacions han estat de les poques bones notícies que s’han pogut explicar a Catalunya al llarg dels sis anys de crisi econòmica, però últimament creixen amb menys força i saber parlar francès és un factor clau per crear bones estratègies de comunicació i augmentar la presència d’empreses en països que parlen aquesta llengua. Aquest repte té dues línies mestres d’actuació. A nivell empresarial es poden augmentar i millorar els plans de formació d’idiomes en les empreses. Això és el que ha fet el projecte SALE, un servei d’assessorament lingüístic a pimes exportadores catalanes. La coordinadora del SALE, Rosa Salvat, explica que hi ha barreres importants al multilingüisme en l’empresa catalana i que “s’han de prioritzar les inversions en idiomes”. Una de les empreses assessorades per aquest servei pilot ha estat Sogesa. El seu director general, Alfredo Martínez-Sabadell, explica que estan fent una formació en francès perquè en l’última selecció per un lloc de treball d’enginyer tècnic van haver de fer 55 entrevistes “per trobar-ne un que es pogués desenvolupar bé en francès”.

La importància de l’escola

El sistema educatiu podria jugar un paper clau per solucionar el problema. Venint d’on venim, aquesta tasca pot semblar colossal, però, segons Vicent Climent, professor associat de la Pompeu Fabra, cal una mirada àmplia i “pensar en una educació que aglutini diverses llengües”. Climent planteja que l’ensenyament no integra bé els idiomes des del començament de l’escolarització. Proposa que l’aprenentatge d’una llengua es vinculi al d’una o més assignatures: “Si aprens les matemàtiques o la història a través d’una llengua estrangera, aprens al mateix temps contingut i llengua”. Així, Climent apunta que el debat polític actual impossibilita plantejar objectius ambiciosos com aquest perquè, pel que fa al català, encara no hem pogut superar un debat de fa trenta anys. Des del seu punt de vista, “s’ha de despolititzar el món educatiu, pensar més en les persones i anar una mica més lluny”.

Més continguts de